Mas Castanyer (www.mascastanyer.cat), una granja ecològica de 1300 gallines situada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, va decidir lluitar contra els atacs constants dels depredadors a les seves gallines amb un mètode innovador i sostenible: introduint dos mascles alpaques joves al pati exterior.
El projecte Europeu Hennovation va impulsar la creació d’aquesta innovació (www.hennovation.eu). En aquest projecte també hi van col·laborar Ecogarrotxa i AlpacaTrax.
Les gallines de posta “camperes” o “ecològiques” són cada cop més populars. Tot i això, els ramaders i ramaderes reporten nivells de mortalitat molt alts de gallines, els quals són totalment insostenibles. Per exemple, alguns ramaders reporten taxes de mortalitat del 30% a les seves gallines amb accés a patis. Els ramaders destaquen la depredació com una de les principals causes de mort. Més enllà dels efectes directes dels atacs, les gallines semblen més tenses i agitades després d’un atac i es mostren reticents a accedir al pati exterior durant uns quants dies després de l’atac. A més, els productors indiquen una possible relació entre la incidència de picatge de plomes i la freqüència dels atacs.
L´enriquiment de la zona exterior amb arbres i altres tipus de refugis (naturals o artificials) disminueixen el risc d´atac per depredadors. Tot i això, els depredadors ataquen fàcilment a les gallines que surten de l’àrea protegida. Altres estratègies per prevenir els atacs dels depredadors s’han plantejat, com ara la inclusió de galls o de gossos de protecció. Els galls no són prou eficaços contra els depredadors. Els gossos de protecció poden causar lesions i fins i tot matar algunes gallines especialment quan son gossos joves (joc excessiu amb les gallines). La presència d’alpaques a una granja, compartint la zona exterior amb les gallines pot reduir amb èxit el nombre d’atacs de depredadors sense implicar un canvi de maneig excessiu.
Pol i Olga cuidant les seves alpaques
Les alpaques són territorials, amb els mascles defensant les femelles als seus territoris. Les alpaques són típicament agressives cap als depredadors i semblen relacionar-se fàcilment amb altres animals i protegir-los.
Es recomana fer servir alpaques mascles joves (entre 1 i 3 anys) que hagin estat correctament socialitzats amb persones i gallines. Les alpaques són animals altament sociables i de cap manera es pot introduït un sol animal. Sempre n’hi ha d’haver com a mínim dos.
Les alpaques no necessiten entrenament per protegir als altres animals amb què comparteixen el territori. No obstant això, necessiten un període d’adaptació al voltant de 3 setmanes per perdre la por i sentir-se més segurs en el seu nou entorn.
La interacció diària positiva i amistosa entre el pagès i les alpaques és essencial: donar una mica de menjar a mà, tocar-los suaument i comprovar si els animals no tenen cap problema de salut. Un cop per setmana les alpaques s’han de manipular amb un capçal perquè s’hi acostumin. Això permetrà agafar-los més fàcilment quan s’hagi de fer alguna manipulació o tractament com per exemple administrar els antiparasitaris o fer l’esquila.
Una alpaca mascle pot costar al voltant de 500-700 euros/animal, però això pot variar depenent del tipus de fibra que l’animal té i del país. Una zona coberta i còmoda és necessària per protegir les alpaques del fred, però sobretot de la calor. L’aigua neta i fresca i el farratge de qualitat s’han de proporcionar ad libitum. Pensar en fer zones a on es puguin fer el bany de terra i també, si es pot, zones d’aigua neta poc profundes a l’estiu.
Normalment hi ha pocs costos associats amb la cura d’alpaques: una dieta basada en farratge, alguns suplements de minerals i vitamines, retallar les peülles, vacunació i desparasitació anuals. No obstant això, tingueu en compte que les alpaques s’han d’esquilar una vegada a l’any. Excepte al Regne Unit, els esquiladors professionals d’alpaques són escassos i l’esquila es pot convertir en un esdeveniment estressant.
