Mas Castanyer (www.mascastanyer.cat), una granja ecològica de 1300 gallines situada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, va decidir lluitar contra els atacs constants dels depredadors a les seves gallines amb un mètode innovador i sostenible: introduint dos mascles alpaques joves al pati exterior.
El projecte Europeu Hennovation va impulsar la creació d’aquesta innovació (www.hennovation.eu). En aquest projecte també hi van col·laborar Ecogarrotxa i AlpacaTrax.
Les gallines de posta “camperes” o “ecològiques” són cada cop més populars. Tot i això, els ramaders i ramaderes reporten nivells de mortalitat molt alts de gallines, els quals són totalment insostenibles. Per exemple, alguns ramaders reporten taxes de mortalitat del 30% a les seves gallines amb accés a patis. Els ramaders destaquen la depredació com una de les principals causes de mort. Més enllà dels efectes directes dels atacs, les gallines semblen més tenses i agitades després d’un atac i es mostren reticents a accedir al pati exterior durant uns quants dies després de l’atac. A més, els productors indiquen una possible relació entre la incidència de picatge de plomes i la freqüència dels atacs.
L´enriquiment de la zona exterior amb arbres i altres tipus de refugis (naturals o artificials) disminueixen el risc d´atac per depredadors. Tot i això, els depredadors ataquen fàcilment a les gallines que surten de l’àrea protegida. Altres estratègies per prevenir els atacs dels depredadors s’han plantejat, com ara la inclusió de galls o de gossos de protecció. Els galls no són prou eficaços contra els depredadors. Els gossos de protecció poden causar lesions i fins i tot matar algunes gallines especialment quan son gossos joves (joc excessiu amb les gallines). La presència d’alpaques a una granja, compartint la zona exterior amb les gallines pot reduir amb èxit el nombre d’atacs de depredadors sense implicar un canvi de maneig excessiu.
Les alpaques són territorials, amb els mascles defensant les femelles als seus territoris. Les alpaques són típicament agressives cap als depredadors i semblen relacionar-se fàcilment amb altres animals i protegir-los.
Es recomana fer servir alpaques mascles joves (entre 1 i 3 anys) que hagin estat correctament socialitzats amb persones i gallines. Les alpaques són animals altament sociables i de cap manera es pot introduït un sol animal. Sempre n’hi ha d’haver com a mínim dos.
Les alpaques no necessiten entrenament per protegir als altres animals amb què comparteixen el territori. No obstant això, necessiten un període d’adaptació al voltant de 3 setmanes per perdre la por i sentir-se més segurs en el seu nou entorn.
La interacció diària positiva i amistosa entre el pagès i les alpaques és essencial: donar una mica de menjar a mà, tocar-los suaument i comprovar si els animals no tenen cap problema de salut. Un cop per setmana les alpaques s’han de manipular amb un capçal perquè s’hi acostumin. Això permetrà agafar-los més fàcilment quan s’hagi de fer alguna manipulació o tractament com per exemple administrar els antiparasitaris o fer l’esquila.
Una alpaca mascle pot costar al voltant de 500-700 euros/animal, però això pot variar depenent del tipus de fibra que l’animal té i del país. Una zona coberta i còmoda és necessària per protegir les alpaques del fred, però sobretot de la calor. L’aigua neta i fresca i el farratge de qualitat s’han de proporcionar ad libitum. Pensar en fer zones a on es puguin fer el bany de terra i també, si es pot, zones d’aigua neta poc profundes a l’estiu.
Normalment hi ha pocs costos associats amb la cura d’alpaques: una dieta basada en farratge, alguns suplements de minerals i vitamines, retallar les peülles, vacunació i desparasitació anuals. No obstant això, tingueu en compte que les alpaques s’han d’esquilar una vegada a l’any. Excepte al Regne Unit, els esquiladors professionals d’alpaques són escassos i l’esquila es pot convertir en un esdeveniment estressant.