Xavier Manteca, Marina Salas
El concepte de “benestar animal” inclou aspectes relacionats amb la salut física, l’estat emocional i el comportament dels animals. El benestar dels animals que es mantenen en zoològics i aquaris és important sobretot per raons ètiques. A més, garantir els millors estàndards possibles de benestar animal és un requisit imprescindible perquè els zoològics moderns puguin complir la funció educativa i de conservació.
El benestar dels animals que es mantenen en zoològics i aquaris és important sobretot per raons ètiques. A més, garantir els millors estàndards possibles de benestar animal és un requisit imprescindible perquè els zoològics moderns puguin complir la funció educativa i de conservació.
La importància del benestar animal per als zoològics moderns ha estat reconeguda per la World Association of Zoos and Aquariums, que té un Codi d’Ètica i Benestar Animal. Entre altres coses, aquest codi afirma que totes les accions que es duguin a terme en un animal han de tenir com a objectiu final la conservació de l’espècie, però alhora no n’han de comprometre el benestar.
El benestar dels animals inclou la salut i l’estat emocional
Tot i que hi ha moltes definicions de benestar animal, la majoria d’autors estan d’acord que el terme “benestar animal” inclou dos elements: per una banda, la salut física dels animals i, per altra banda, el seu estat emocional. El primer element, la salut física, comprèn aspectes com l’absència de malalties i lesions, una alimentació adequada i el confort físic i tèrmic.
El segon element del benestar, l‟estat emocional, suposa tant l’absència d’emocions negatives com la presència d’emocions positives. No obstant això, l’estudi de les emocions positives en els animals és al començament i per això es fa sovint menys èmfasi en les emocions positives que en les negatives. Entre aquestes últimes són especialment rellevants el dolor, la por, l’estrès (en aquells casos en què la situació estressant sobrepassa la capacitat d’adaptació dels animals) i, almenys en algunes espècies, l’avorriment.
La capacitat d’experimentar emocions i de patir no és exclusiva dels mamífers i les aus
La preocupació pel benestar dels animals és conseqüència, en bona mesura, que els animals poden experimentar emocions i, per tant, patir. Aquesta capacitat requereix un cert desenvolupament del sistema nerviós, per la qual cosa no és necessàriament present a tots els animals. Tot i que segueix existint una certa controvèrsia sobre aquest punt, la majoria d’autors consideren que tots els vertebrats tenen un sistema nerviós central prou desenvolupat per experimentar dolor i altres formes de patiment. Això vol dir que, a més dels mamífers i les aus, també els peixos, els rèptils i els amfibis poden patir.
Pel que fa als invertebrats, l’únic grup que suposadament té un desenvolupament del sistema nerviós central compatible amb la capacitat per patir és el dels cefalòpodes. Tot i això, no es pot descartar gens que en un futur pròxim els científics afegeixin altres grups d’invertebrats a la llista d’animals amb aquesta capacitat.
Comportament i benestar
A més dels dos elements discutits fins ara (la salut física i l’estat emocional), el comportament dels animals també està directament relacionat amb el seu benestar. En efecte, hi ha algunes conductes que semblen ser importants en si mateixes, al marge de les seves conseqüències. Aquestes conductes s’anomenen de vegades “necessitats de comportament”. Les necessitats de comportament serien conductes la motivació de les quals depèn sobretot de factors interns i és independent de les seves conseqüències funcionals, fent que l’animal tingui la necessitat de realitzar aquestes conductes en qualsevol ambient. Tot i que el concepte de necessitats de comportament resulta controvertit, és indubtable que la impossibilitat de mostrar algunes conductes té conseqüències negatives per als animals.
D’altra banda, hi ha conductes que contribueixen a la salut o un estat emocional positiu de l’animal. Finalment, els canvis en la conducta dels animals aporten informació especialment útil sobre el benestar.
En resum, el benestar animal és un concepte multidimensional
En resum, doncs, el concepte de “benestar animal” inclou aspectes relacionats amb la salut física, l’estat emocional i el comportament dels animals (veure Taula 1).
La naturalesa “multidimensional” del concepte de benestar queda reflectida a la definició proposada per l’Organització Mundial de Salut Animal (OIE) segons la qual “un animal es troba en un estat satisfactori de benestar quan està sa, confortable i ben alimentat, pot expressar el seu comportament innat, i no pateix dolor, por o distret”. Igualment, l’anomenat principi de les cinc llibertats recull la naturalesa multidimensional del concepte de benestar animal.
El concepte de benestar es pot entendre com a mesura de l’adaptació dels animals al seu ambient
Una de les definicions de benestar animal més esmentades és la de Broom (1986), segons la qual “el benestar d’un individu és l’estat en què es troba aquest individu en relació amb els intents d’afrontar el seu ambient”. Un element clau d’aquesta definició és que el benestar està relacionat amb la capacitat que té l’animal d’afrontar les possibles dificultats causades per l’ambient. Teòricament, un animal es podria trobar en tres situacions diferents. Imaginem, en primer lloc, que l’ambient és particularment difícil per a l’animal i que no pot afrontar amb èxit les dificultats amb què es troba. Caldria esperar, doncs, que l’animal morís o que patís malalties multifactorials que depenen en part de les condicions ambientals.
Una segona possibilitat és que l’ambient no sigui tan difícil per a l’animal, de manera que aquest finalment s’hi pot adaptar, encara que l’adaptació li resulti difícil i el procés d’adaptació mateix tingui un cost per a l’animal. Aquest cost és el resultat de les conseqüències negatives possibles de la resposta d’estrès i dels canvis de comportament que mostra l’animal en els seus intents per adaptar-se a un ambient difícil.
Finalment, la tercera situació en què teòricament es pot trobar un animal és que l’ambient sigui prou adequat perquè l’adaptació no sigui difícil i no suposi cap cost biològic. En aquest cas, el benestar de l’animal serà òptim, incloent-hi la presència d’emocions positives.
Referències
- Broom D M (1986) Indicators of poor welfare. British Veterinary Journal 142: 524-526
- Broom D M (2014) Sentience and animal welfare. CAB International, Wallingford
- Dawkins M S (2004) Using behaviour to assess animal welfare Animal Welfare 13: S3-S7
- Farm Animal Welfare Council (1992) FAWC updates the Five Freedoms Veterinary Record 17: 357
- Fraser D, Weary D M, Pajor E A and Milligan B N (1997) A scientific conception of animal welfare that reflects ethical concerns Animal Welfare 6: 187-205
- Mendl M (2001) Animal husbandry: Assessing the welfare state Nature 410, 31-32
Tabla 1. Elementos que forman el concepto de bienestar animal
| Salud física |
|
| Emociones |
|
| Comportamiento |
|
