Marina Salas, Xavier Manteca
Descarregar PDF fitxa tècnica
El benestar animal s’ha convertit en una prioritat per als zoològics moderns. Els protocols d’avaluació del benestar animal s’han de basar en el principi que el benestar inclou la salut física i emocional, així com el comportament dels animals
Indicadors de benestar
Els indicadors de benestar es poden dividir en indicadors “basats a l’ambient” i en indicadors “basats a l’animal”. Els indicadors “basats en l’ambient” són variables que no es mesuren als animals, sinó al seu entorn. Alguns exemples d’indicadors basats en l’ambient són la mesura i el disseny de les instal·lacions on es troben els animals, la provisió d’aigua i l’enriquiment ambiental. D’altra banda, els indicadors “basats a l’animal” inclouen totes aquelles variables que són mesurades directament en els animals, com ara canvis en el comportament, l’aparença, la salut i els paràmetres fisiològics.
Indicadors relacionats amb el comportament dels animals
Els canvis en el comportament són especialment útils per avaluar el benestar. S’hi inclouen tant els comportaments “anormals” (és a dir, comportaments que mai o en rares ocasions s’observen a la natura i que són indicatius de manca de benestar), com els canvis en la freqüència, durada o intensitat de comportaments normals. Les estereotípies i l’apatia són exemples de comportaments “anormals”. Les estereotípies han estat descrites com a comportaments repetitius causats per la frustració, per repetits intents d’adaptar-se a l’ambient o per una disfunció del sistema nerviós central. En general, aquests comportaments repetitius són considerats com a indicadors de manca de benestar. L’apatia es defineix com un estat d’inactivitat anormal que s’acompanya per una manca de resposta cap als estímuls ambientals. L’apatia pot aparèixer en animals que es troben en ambients monòtons i/o estressants, especialment quan els animals no poden exercir cap mena de control sobre l’ambient que els envolta. El segon tipus de canvis en el comportament que són particularment útils per avaluar el benestar és l’aparició de canvis en la freqüència, la durada o la intensitat de comportaments normals. Alguns exemples són canvis en el consum d’aliment, el joc i les conductes afiliatives, agressives i maternals.
Indicadors relacionats amb l’aspecte dels animals
La condició corporal, l’estat del pel i de les plomes, la postura i l’expressió facial dels animals també són útils per avaluar el benestar. Per exemple, tant una pobra com una condició corporal excessiva poden indicar un problema de benestar. Una pobre condició corporal o la pèrdua de pes poden ser indicatives d’una nutrició inadequada, de l’existència d’una malaltia o de fam crònica. D’altra banda, la condició corporal excessiva o obesitat pot incrementar el risc de coixesa i pot tenir efectes adversos a la salut dels animals. Sovint, l’obesitat és conseqüència d’una dieta inadequada o de manca d’exercici físic, ja sigui perquè l’animal no disposa d’espai suficient o perquè l’entorn no estimula ni el comportament normal de l’animal ni el nivell d’activitat.
Indicadors obtinguts a partir dels registres
La prevalença i la incidència de malalties i esperança de vida són indicadors obtinguts a partir de registres. La salut és un aspecte molt important del benestar i qualsevol malaltia es pot considerar un indicador negatiu de benestar. Algunes de les malalties especialment importants quan s’avalua el benestar són:
- Malalties que causen dolor (especialment si és greu i/o perllongat).
- Malalties que causen incomoditat.
- Malalties que debiliten l’animal, en dificulten la capacitat per accedir a recursos importants o bé ho fan més vulnerable davant de possibles agressions.
- Malalties que interfereixen amb l’expressió del comportament normal i que redueixen la possibilitat que l’animal tingui emocions positives.
- Malalties multifactorials que depenen en part de l’estrès o de les condicions ambientals.
L’esperança de vida també es pot fer servir com un indicador de benestar. Hi ha diversos factors que podrien explicar els efectes negatius que pot tenir la captivitat sobre l’esperança de vida. Alguns exemples són l’estrès o l’ansietat duradors, l’elevada prevalença de malalties en captivitat, l’endogàmia, les alteracions en el comportament maternal i l’agressivitat entre animals.
Indicadors fisiològics
Els paràmetres fisiològics també poden proporcionar informació útil sobre el benestar animal. Els indicadors fisiològics que es fan servir més sovint són aquells que mesuren l’activitat de l’eix hipotàlem-pituïtària-adrenal (HPA), ja que la resposta d’estrès involucra l’activació d’aquest eix HPA que, alhora, resulta en una secreció incrementada de glucocorticoides. La concentració de cortisol, corticosterona o dels seus metabòlits es fa servir per mesurar la resposta d’estrès i, per tant, per avaluar el benestar animal. La concentració de glucocorticoides es pot mesurar en diverses mostres biològiques, sent el plasma, la saliva, la femta, els cabells o les plomes els que s’utilitzen amb més freqüència en animals de zoològics. Altres mesures fisiològiques com la concentració d’oxitocina, la longitud dels telòmers, el quocient heteròfils: limfòcits i les proteïnes de fase aguda també s’utilitzen com a indicadors de benestar.
Conclusió
Ja hem comentat prèviament que el benestar inclou la salut física i emocional i també el comportament dels animals. No hi ha cap indicador que proporcioni prou informació per avaluar el benestar animal. Per aquest motiu, el benestar animal només ha de ser avaluat mitjançant una combinació de diferents indicadors. Addicionalment, tots els indicadors descrits en aquest document tenen limitacions metodològiques que cal tenir en compte abans d’arribar a cap conclusió sobre el nivell de benestar que presenten els animals de zoològic.
Referències
- Botreau R, Veissier I, Butterworth A, Bracke MBM, Keeling LJ (2007) Definició de criteria per a overall assessment d’animal welfare. Animal Welfare 16: 225-228.
- Broom DM (1991) Animal welfare: concepts and measurement. Journal of Animal Science 69: 4167-4175.
- EFSA Panell on Animal Health and Welfare (2012) Statement on s’utilitza animal-based measures to assess the welfare of animals. EFSA Journal 10(6):2767.
- Hosey G, Melfi V i Pankhurst S (2013) Zoo animals. Behaviour, management and welfare, 2nd Oxford University Press, Oxford.
- Morgan KN and Tromborg CT (2007) Sources of stress in captivity. Applied Animal Behaviour Science 102: 262-302.
- Mormède P, Andanson S, Aupérin B, Beerda B, Guémené D, Malmkvist J, Mantega X, Manteuffel G, Prunet P, van Reenen CG, Richard S and Veissier I (2007) tool to evaluate animal welfare. Physiology Behavior 92: 317-339.
- Rushen J and Mason GJ (2006) A decade-or-more’s progress in understanding stereotypic behaviour. In: Mason GJ and Rushen J (Eds.) Stereotypic Animal Behaviour. Fonamentals and Applications to Welfare, 2nd CAB International, Wallingford.
