Les estereotípies com a indicadors de manca de benestar en animals de zoològic

Xavier Manteca, Marina Salas

Descarregar PDF fitxa tècnica

Les estereotípies són un dels indicadors de manca de benestar més utilitzats i no hi ha cap dubte que són efectivament molt útils. La motivació de les estereotípies és complexa i segurament varia segons el tipus d’estereotípia que es consideri. En general, però, sembla que tant l’estrès com la impossibilitat de dur a terme algunes conductes importants per a l’espècie contribuirien al desenvolupament d’estereotípies.

Valoració del benestar: principis generals

El benestar dels animals es pot valorar mitjançant l’ús d’indicadors, és a dir, de variables que es poden mesurar de manera objectiva. Els indicadors de benestar es divideixen en dos grups: indicadors de l’ambient i indicadors de l’animal. Els indicadors de l’ambient inclouen, entre altres variables, la mida i el disseny de les instal·lacions en què es mantenen els animals, la quantitat i la qualitat de l’aliment que reben, la temperatura a què estan exposats, etc. Els indicadors de l’animal són totes aquelles variables que es mesuren directament als animals o que s’obtenen a partir dels registres veterinaris, i es poden agrupar en quatre categories principals:

• Indicadors relacionats amb el comportament dels animals
• Indicadors relacionats amb l’aspecte dels animals
• Indicadors fisiològics
• Indicadors obtinguts a partir dels registres de les institucions zoològiques, com ara l’esperança de vida i la prevalença i la incidència de malalties.

Un dels indicadors de comportament més utilitzats en animals de zoològic són les estereotípies.

Concepte i tipus d’estereotipies

Les estereotípies s’han definit de dues maneres:

• Conductes repetitives, invariables i sense funció immediata aparent
• Conductes repetitives causades pels intents repetits d’adaptar-se a l’ambient o per una disfunció del sistema nerviós central

Ambdues definicions coincideixen que les estereotípies són conductes repetitives. La segona definició, però, inclou conductes que malgrat ser repetitives no es fan sempre exactament de la mateixa manera. A més, no pressuposa que les estereotípies no tinguin funció; això és especialment rellevant perquè s’ha suggerit que algunes estereotípies podrien facilitar l’adaptació dels animals a un ambient poc adequat. En el cas dels mamífers s’han descrit, entre d’altres, les estereotípies següents:

Estereotípies de desplaçament, entre les quals destaca la conducta coneguda en anglès com a “pacing” i que consisteix que l’animal es desplaça seguint sempre el mateix recorregut, que repeteix una vegada i una altra. De vegades, l’animal realitza un moviment determinat en un punt concret del recorregut, habitualment sempre el mateix.
Estereotípies orals, que consisteixen, entre altres coses, a realitzar moviments repetitius amb la llengua oa mossegar repetidament un determinat objecte.
Moviments repetitius de tot el cos sense que l’animal es desplaci. En aquesta categoria s’inclouria, per exemple, una estereotípia que de vegades mostren els primats i que consisteix que l’animal, estant assegut, desplaça el seu cos alternativament cap endavant i cap enrere.
Conducta d’empolainament excessiva, que pot causar alopècia i dermatitis.

Les estereotípies més freqüents varien segons el grup taxonòmic. Així, les estereotípies més freqüents als carnívors són les de desplaçament, mentre que els ungulats desenvolupen preferentment estereotípies orals. En qualsevol cas, dins d’un mateix grup taxonòmic hi pot haver diferències importants entre espècies pel que fa al tipus d’estereotípies que fan i de vegades aquestes diferències semblen estar relacionades amb el comportament normal de cada espècie.

Els carnívors que viuen en zoològics desenvolupen en ocasions estereotípies de desplaçament consistents en què l’animal es desplaça seguint sempre el mateix recorregut, que repeteix una vegada i una altra. Les estereotípies són un dels indicadors més utilitzats per valorar el benestar dels animals de zoològic.

Causes més freqüents d’estereotípies

La motivació de les estereotípies és complexa i segurament varia segons el tipus d’estereotípia que es consideri. En general, però, sembla que tant l’estrès com la impossibilitat de dur a terme algunes conductes importants per a l’espècie contribuirien al desenvolupament d’estereotípies.

Les estereotípies orals dels ungulats salvatges en captivitat semblen estar causades, al menys en part, per la impossibilitat de mostrar la conducta normal d’exploració i cerca de l’aliment. L’acidosi digestiva podria contribuir a l’aparició d’estereotípies orals quan els animals s’alimenten amb una dieta molt rica en pinso i pobra en farratge.

La motivació de les estereotípies de desplaçament dels carnívors no es coneix amb certesa i és molt probable que resulti de la combinació de diversos factors. Alguns estudis suggereixen que la manca d’espai és important, mentre que altres apunten a la impossibilitat de fer les conductes normals de l’espècie com a causa principal. Les estereotípies de desplaçament són especialment freqüents en aquelles espècies de carnívors que en condicions naturals recorren habitualment distàncies molt grans.

Al marge dels factors de l’ambient que contribueixen a l’aparició d’estereotípies, hi ha diferències entre els individus d’una mateixa espècie en la tendència a desenvolupar estereotípies quan es troben en un ambient inadequat. Molt probablement, aquestes diferències individuals es deuen tant a factors genètics com a ambientals. Pel que fa als factors ambientals, s’ha suggerit que un ambient estressant en les fases inicials del desenvolupament postnatal de l’animal causaria canvis permanents en el sistema nerviós central, que resultarien alhora en una predisposició més gran a desenvolupar estereotípies durant la resta de la vida . D’altra banda, l’aprenentatge pot estar implicat en l’aparició d‟estereotípies. Concretament, la presència d’altres animals que ja han desenvolupat una estereotípia podria en alguns casos augmentar la probabilitat que els individus que encara no mostren estereotípies les acabin desenvolupant.

Les estereotípies com a indicadors de manca de benestar

Les estereotípies són un dels indicadors de manca de benestar més utilitzats i no hi ha cap dubte que són efectivament molt útils. Tot i això, a fi d’evitar conclusions precipitades sobre el benestar d’un determinat animal, és interessant recordar els fets següents:

• Les estereotípies poden acabar fixant-se en la conducta de l’animal si aquest les ha fet durant un temps prolongat. Això vol dir que quan un animal mostra estereotípies, sempre s’ha de considerar la possibilitat que l’ambient sigui adequat i l’estereotípia sigui l’herència d’un ambient anterior que no ho era.
• Les estereotípies poden aparèixer com a conseqüència d’un procés d’aprenentatge i en aquest cas podrien no ser indicatives d’una manca de benestar, almenys a l’animal que ha “copiat” l’estereotípia.
• Finalment, hi ha diferències entre individus en la seva predisposició a mostrar estereotípies.

<

Referències

• Broom DM and Johnson KG (1993) Stress and animal welfare. Chapman & Hall, London.
• Mason G J (2003) Captivity effects on wide-ranging carnivores Nature 425: 473-474. 2003.
• Mason G J and Latham N R (2004) Can’t stop, won’t stop: is stereotypy a reliable animal welfare indicator? Animal Welfare 13: S57-S69. 2004.
• Mason G J (2006) Stereotypic behaviour in captive animals: fundamentals and implications for welfare and beyond EN: Mason G J and Rushen J (Eds.) Stereotypic Animal Behaviour. Fundamentals and Applications to Welfare, 2ª Ed. CAB International, Wallingford.
• Rushen J and Mason G J (2006) A decade-or-more’s progress in understanding stereotypic behaviour EN: Mason G J and Rushen J (Eds.) Stereotypic Animal Behaviour. Fundamentals and Applications to Welfare, 2ª Ed. CAB International, Wallingford.