Marina Salas, Xavier Manteca
Els zoològics i altres centres que mantenen animals salvatges en captivitat afronten diferents aspectes que poden tenir un impacte directe sobre el benestar dels animals. La manca d’espai, l’estrès social, la presència de visitants, les malalties i altres problemes de salut i els procediments mèdics són uns dels principals desafiaments que afronten els zoològics quan volen garantir un estat òptim de benestar per a l’animal que cuiden.
L’efecte del públic
La presència de visitants a prop de la instal·lació o, de vegades, dins del recinte o en contacte proper amb els animals és una situació que els animals afronten diàriament durant l’horari d’obertura del zoològic. La presència de persones desconegudes per als animals, així com els seus moviments, sorolls i olors, poden desencadenar una resposta d’estrès als animals i en pot afectar negativament el benestar. La resposta d’estrès inclou l’activació de l’eix hipotalàmic-pituitari-adrenocortical (HPA), juntament amb altres sistemes. L’eix HPA allibera glucocorticoides com el cortisol o la corticosterona com a part del mecanisme endocrí d’autoprotecció de l’organisme a la presència d’un estressor. El cortisol o els seus metabòlits es poden quantificar en diferents matrius (com ara el plasma, la femta, l’orina i la saliva) i es poden fer servir com a indicador fisiològic per a l’avaluació de l’estrès. Les concentracions de cortisol o els seus metabòlits, així com l’expressió de certs comportaments, han estat utilitzades com a indicadors per avaluar l’efecte de la presència de públic en el benestar animal. En algunes ocasions, s’ha suggerit que els visitants no tenen un impacte negatiu evident en el benestar en diverses espècies d’animals com suricates (Suricata suricatta) , cangurs grisos occidentals de l’illa Cangur (Macropus fuliginosus fuliginosus) , cangurs vermells (Macropus rufus ) , ximpanzés (Pan troglodytes) , lèmurs de cua anellada (Lemur catta) i lèmurs coronats (Eulemur coronatus) . Tot i això, altres estudis han conclòs que la presència constant de gent desconeguda pot produir estrès i tenir un impacte negatiu en el benestar. Específicament, s’ha observat un increment de comportaments anormals com a conseqüència de la presència de visitants en diferents espècies com el macaco de cua de lleó (Macaca silenus) i el jaguar (Panthera onca). Així mateix, un increment en comportaments agressius a causa de la presència de visitants ha estat descrit al jaguar i al gaur indi (Bos gaurus gaurus) . En altres ocasions, un increment en els comportaments de vigilància i d’evitació dels visitants s’ha considerat també negatiu per al benestar en diferents espècies com siamangs (Hylobates syndactylus) , gibons de galtes blanques (Hylobates leucogenys) i els pingüins del Cap (Spheniscus) demersus). Finalment, altres estudis, com un que es va fer amb micos aranya (Ateles geoffroyi rufiventris) i un altre amb l’antílop negre (Antelope cervicapra L.) , han trobat una correlació positiva entre el nombre de visitants i la concentració de cortisol o els seus metabòlits a diferents matrius biològiques. Els comportaments de vigilància o alerta descrits en algunes espècies es podrien interpretar com a respostes degut a la por, però també com una forma de curiositat cap als visitants. Per abordar aquesta qüestió, alguns estudies han complementat les observacions comportamentals amb mesures fisiològiques. Per exemple, en un estudi amb llops mexicans (Canis lupus baileyi) captius, la concentració de metabòlits de cortisol en femta, així com alguns comportaments (relacionats amb la postura, l’alimentació i la locomoció) van ser avaluats durant dies amb diferent assistència de visitants . Els resultats van mostrar que una presència més alta de públic estava relacionada amb canvis en el comportament dels llops i amb nivells més elevats de metabòlits de cortisol en excrements. Tot i això, es va arribar a unes conclusions diferents en un estudi amb cangurs grisos occidentals de l’illa Cangur i cangurs vermells en exhibicions obertes, en què es va determinar que no hi havia una evidència d’efectes adversos causats pel públic en el benestar d’aquests animals . Els autors van trobar un increment en els comportaments de vigilància adreçada al públic quan el nombre de persones era més elevat, però el nombre de persones no tenia relació ni amb la distància que els cangurs mantenien del camí dels visitants ni amb les concentracions de metabòlits de glucocorticoides en cap de les dues espècies. Van arribar a la conclusió que l’increment observat en el comportament de vigilància cap al públic podria ser degut a un instint natural d’inspeccionar moviments al voltant de l’animal, però que aquest comportament no estigués relacionat amb una resposta d’estrès si no es detecta una amenaça real. Els efectes dels visitants en el comportament i la resposta d’estrès dels animals són variables i depenen de diversos factors com l’espècie. Així mateix, individus de la mateixa espècie poden mostrar respostes molt diferents de la presència de públic degut al temperament o personalitat ia experiències prèvies de cada animal. Alguns científics sostenen que hi ha la possibilitat que en algunes ocasions els animals s’hagin habituat a la presència de públic.
Com atenuar l’efecte del públic
Diversos estudis suggereixen que l’efecte negatiu del públic es pot mitigar si es prenen certes mesures per enriquir l’ambient de l’animal. Per exemple, es poden modificar i millorar instal·lacions ja existents mitjançant l’ús de barreres (com ara xarxes de camuflatge) i punts d’amagatall o refugis que permetin als animals evitar contacte visual amb el públic. En algunes espècies s’ha suggerit que quan els visitants observen els animals des de dalt, la seva presència pot ser més estressant que si es troben a un nivell inferior. El moviment i el soroll produït pels visitants del zoològic pot tenir un efecte sobre la resposta d’estrès dels animals. És per això que leducació del públic i lús de senyals per modificar el comportament dels visitants pot disminuir lefecte negatiu del públic. Una altra manera de reduir el potencial efecte negatiu dels visitants podria ser millorar la percepció que tenen els animals dels humans desconeguts fomentant relacions positives amb ells, per exemple mitjançant l’entrenament amb tècniques de reforç positiu.
Conclusió
El públic dels zoològics pot ser una font d’estrès per als animals en captivitat, especialment si aquests no tenen cap mena de control sobre el seu ambient, no disposen d’enriquiment o si les instal·lacions no tenen un disseny adequat que permeti als animals amagar-se de la vista dels visitants si així ho desitgen.
Referències
- Blaney EC and Wells DL (2004) La influència de camouflage net barrier en el behaviour, welfare i public perceptions de zoo-housed gorilles. Animal Welfare 13: 111-118
- Carder G and Semple S (2008) Visitor effects en anxiety in two captive groups of western lowland gorilles. Applied Animal Behaviour Science 115: 211–220
- Choo Y, Todd PA and Li D (2011) Visitor effects on zoo orangutans in two novel, naturalistes closures. Applied Animal Behaviour Science 133: 78-86
- Davis N, Schaffner CM i Smith TE (2005) Evidence that zoo visitors influència HPA activity in spider monkeys (Ateles geoffroyii rufiventris). Applied Animal Behaviour Science 90: 131-141
- Hosey G, Melfi V i Pankhurst S (2009) Zoo animals: Behaviour, Management and Welfare. Oxford University Press, Nova York (USA)
- Hosey G, Melfi V, Formella I, Ward SJ, Tokarski M, Brunger D, Brice S and Hill SP (2016) És una aggressió en el zoo-housed ximpanzés i ring-tailed lemurs relatat el zoo visitor numbers? Zoo Biology 35: 205-209
- Jones H, McGregor PK, Farmer HL i Baker KR. Zoo Biology 35: 222-227
- Mallapur A, Sinha A i Waran N (2005) Influència de visitor presencial en el behaviour de captive lion-tailed macaques (Macaca silenus) housed in Indian zoos. Applied Animal Behaviour Science 94: 341-352
- Ozella L, Favaro L, Carnovale I i Pessani D (2015) Posa’l per captiva African penguins (Spheniscus demersus) in an immersive exhibit adjacent to human bathers. Journal of Applied Animal Welfare Science 18:303-309
- Pifarré M, Valdez R, González-Rebels C, Vázquez C, Romà M i Galindo F (2012) L’efecte dels zoo visitors en els behaviours i els faecals cortisols de Mexican wolf (Canis lupus baileyi). Applied Animal Behaviour Science 136: 57–62
- Quadres S, Goulart VDL, Passos L, Vecci MAM i Young RJ (2014) Zoo visitor efecte amb mammal behaviour: Does noise matter? Applied Animal Behaviour Science 156: 78-84
- Rajagopal T, Archunan G and Sekar M (2011) Impact els zoo visitors en les febles cortisols i behavior d’endangered espècies: Indian blackbuck (Antelope cervicapra L.). Journal of Applied Animal Welfare Science 14: 18-32
- Sekar M, Rajagopal T i Archunan G (2008) Influència de zoo visitor presència en el behavior de captive Indian gaur (Bos gaurus gaurus) en el zoological park. Journal of Applied Animal Welfare Science 11: 352-357
- Sellinger RL i Ha JC (2005).
- Sherwen SL, Hemsworth PH, Butler KL, Fanson KV i Magrath MJL (2015) Impacts de visitor número on Kangaroos housed in free-range exhibits. Zoo Biology 34: 287–295
- Sherwen SL, Harvey TJ, Magrath MJL, Butler KL, Fanson KV i Hemsworth PH (2015). Applied Animal Behaviour Science 167: 65-73
- Sherwen SL, Magrath MJL, Butler KL, Phillips CJC i Hemsworth PH (2014) A multi-encloure study investigant la behavioural resposta de meerkats to zoo visitors. Applied Animal Behaviour Science 156: 70-77
- Smith KN and Kuhar CW (2010) Siamangs (Hylobates syndactylus) and white-cheeked gibbons (Hylobates leucogenys) show few behavioral differences related to zoo attendance. Journal of Applied Animal Welfare Science 13: 154-163
- Vidal LS, Guilherme FR, Silva VF, Faccio MC, Martins MM i Briani DC (2016) L’efecte visitant número i espai proveïts en pacing expressió per jaguars avaluat mitjançant case study. Brazilian Journal of Biology 76: 506-510
