Déborah Temple, Eva Mainau, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
Segons el principi anomenat de les cinc llibertats (FAWC, 1992, 1993), l’animal no hauria de patir dolor, lesions ni malalties gràcies a una prevenció adequada i/o un diagnòstic i tractament ràpids. De fet, segons els protocols Welfare Quality®, la valoració del benestar animal ha de tenir en compte, entre altres aspectes, si la salut dels animals és adequada. Així doncs, la salut és una part important del benestar i qualsevol malaltia implica algun grau de malestar a l’animal.
La diarrea comporta problemes de benestar i pèrdues econòmiques
La diarrea neonatal en vedells es caracteritza per l’aparició de femta líquida o aquosa d’una forma sobtada i aguda. Es manifesta en un 10-35% dels vedells lactants i causa més del 50% de les baixes abans del deslletament. La diarrea provoca apatia, així com una pèrdua gradual de la gana i del creixement, arribant a disminuir el guany mitjà diari fins a 0,03Kg. A més, en vedelles de reposició s’han descrit algunes conseqüències a llarg termini com ara l’augment de l’edat al primer part i la disminució de la producció de llet durant la primera lactació. Així doncs, la diarrea en vedells comporta problemes de benestar i pèrdues econòmiques importants, que es poden reduir amb una adequada prevenció i tractament.
Agents causals
La causa pot ser infecciosa o nutricional. La diarrea infecciosa s’origina per la infecció d’agents virals (Rotavirus, Coronavirus), bacterians (Escherichia coli, Salmonella spp.) o parasitaris (coccidiosi, Cryptosporidium parvum) que poden actuar de manera independent o alhora. Aquests patògens destrossen el tracte intestinal a través de la destrucció i el despreniment dels enteròcits, l’atròfia de les vellositats i la inflamació de la submucosa, provocant diarrea. La diarrea nutricional sol ser deguda a un maneig dolent de l’administració del reemplaçant lacti.
Indicadors de benestar relacionats amb la diarrea en vedells
En un o dos dies, els vedells es poden deshidratar i perdre entre el 5 i el 12% de l’aigua corporal. A mesura que els vedells es deshidraten, els símptomes clínics (ulls enfonsats, baixa elasticitat de la pell, boca i musell sec, extremitats i orelles fredes) apareixen de forma més pronunciada i poden arribar a desencadenar la mort de l’animal.
La diarrea en vedells també implica l’aparició de comportaments associats a malaltia, que poden ser reconeguts mitjançant els canvis fisiològics i de conducta dels animals afectats. La resposta dels comportaments associats a malaltia està intervinguda per l’acció de les citocines proinflamatòries afectant el sistema nerviós central i el sistema immune. Es tracta d’una estratègia adaptativa que augmenta l´eficàcia de la resposta immune, ja que permet a l’animal utilitzar els seus recursos energètics contra la malaltia. Els vedells amb diarrea mostren apatia, somnolència, pèrdua de la gana i de la set detectable perquè els animals necessiten estímuls més intensos per aixecar-se i es poden mostrar reticents a acostar-se als cuidadors. A més, disminueixen la seva activitat general (romanen més temps estirats), modifiquen el seu patró d’empolainament i interaccionen menys amb altres animals.
En vedells sans, la temperatura crítica inferior (TCI, temperatura ambiental per sota de la qual els animals han de fer servir energia per mantenir la seva temperatura corporal) s’estima al voltant dels 10ºC. En vedells amb diarrea, la mala absorció dels aliments incrementa la TCI, fent-los encara més susceptibles a les baixes temperatures. Com a conseqüència d’això, es poden observar tremolors de manera freqüent. A més, s’ha descrit, almenys en vedells petits, una modificació de la conducta de repòs, de manera que els vedells amb diarrea posen freqüentment les potes per sota del cos i el cap recolzat. Aquesta postura permet reduir la superfície corporal exposada i, per tant, la pèrdua de calor i així reduir la TCI.
Els comportaments associats a malaltia també impliquen un estat emocional negatiu, incloent-hi depressió, dolor i anhedònia (pèrdua d’interès o reactivitat als estímuls habitualment plaents). Específicament, la diarrea pot anar acompanyada de dolor abdominal i els vedells poden mostrar una postura indicativa de dolor que consisteix a mantenir l’abdomen corbat i la cua entre les cames mentre estan de peu. En casos avançats de diarrea, la posició dreta amb el cap i el coll per sota del pit és indicativa de malestar greu.
Prevenció i recomanacions de maneig
La prevenció de les diarrees inclou recomanacions generals de maneig com assegurar una bona ingestió de calostre, establir mesures estrictes d’higiene i proporcionar allotjaments adequats. És important minimitzar les situacions d’estrès, ja que poden augmentar la susceptibilitat dels animals als agents infecciosos. Així mateix, l’estrès pot interferir en la curació i la recuperació dels vedells amb un quadre diarreic, ja que és capaç d’inhibir la resposta immune cel·lular. Així doncs, es recomana minimitzar al màxim les condicions potencialment estressants com ara maneigs bruscs, transports llargs o barreja d’animals. Cal recordar que l’estrès té un caràcter additiu, i com a conseqüència com més factors estressants es puguin controlar, menys probable serà l’aparició de la diarrea, així com més fàcil serà la curació.
Tradicionalment, els vedells lactants han estat alimentats amb quantitats diàries al voltant del 10% del seu pes per promoure el consum de pinso i ser deslletats com més aviat millor. Actualment es recomana subministrar una quantitat diària del voltant del 20% del seu pes, cosa que evita la sensació de gana i redueix la incidència de malalties. S’aconsella alimentar els vedells amb tetines perquè puguin dur a terme el reflexe de succió correcte que permet que la llet passi directament a l’abomàs i millora a més l’absorció dels nutrients. A més, tots els vedells han de tenir accés permanent a aigua fresca i de qualitat.
Tractament
Els animals malalts han d’estar separats de la resta del grup i traslladar-se a corrals infermeria nets, secs i protegits de les inclemències del temps per ser tractats adequadament.
La fluidoteràpia és fonamental per mantenir l’equilibri hídric, d’electròlits i d’energia, que són els factors crítics per a la supervivència dels vedells amb diarrea.
Vedell dins de palla seca per evitar la pèrdua de calor, especialment a través de les extremitats, durant el tractament de la diarrea
Específicament, l’administració de meloxicam a l’inici d’un quadre diarreic és una teràpia de suport efectiva, ja que millora la recuperació dels animals mitigant els signes de dolor. A nivell clínic s’observen millores significatives a l’estat d’hidratació, consistència fecal, temperatura rectal, així com una reducció en la necessitat de repetir el tractament amb antibiòtic i electròlits orals. A més, el meloxicam és efectiu a mitigar els comportaments associats a malaltia. Els vedells tractats augmenten l’activitat general i el consum de llet durant l’episodi de diarrea, així com el consum de la ració de pinso d’iniciació i d’aigua. A més, aquesta recuperació es veu reflectida en millores productives, ja que els vedells tractats incrementen el creixement i el temps de deslletament es veu reduït.
“La diarrea en vedells lactants els hi pot provocar apatia, malestar i dolor “
Resum
| La diarrea en vedells lactants comporta problemes de benestar i pèrdues econòmiques. Clars indicadors de manca de benestar són els comportaments associats a malaltia, l’augment de la susceptibilitat a les temperatures baixes i la possible aparició de dolor abdominal. La reducció dels factors estressants i un bon maneig de l’alimentació són mesures claus de prevenció. Conjuntament a la fluidoteràpia, el tractament amb meloxicam apareix com una teràpia de suport efectiva ja que mitiga el dolor i accelera la recuperació dels vedells tractats./td> |
Referències
- Appleby MC, Weary DM, Chua B. Performance and feeding behaviour of calves on ad libitum milk from artificial teats. Applied Animal Behaviour Science 2011, 74:191-201.
- Khan MA, Weary DM, Keyserlingk MAG. Effects of milk ration on solid feed intake, weaning, and performance in dairy heifers. Journal of Dairy Science 2011, 94:1071-1081.
- Stanton A. An evaluation of the impact of management practice on the health and welfare of dairy heifer calves. Doctoral Thesis of the University of Guelph, July 2011.
- Todd CG, Millman ST, McKnight DR, Duffield TF, Leslie KE. Nonsteroidal anti-inflammatory drug therapy for neonatal calf diarrhea complex: effects on calf performance. Journal of Animal Science 2010, 88:2019-2028.
