Maig 2019
Document tècnic realitzat en el projecte “Nous sistemes d’allotjament de les truges en maternitat en granges comercials“
Les gàbies de parts convencionals plantegen problemes de benestar per a les truges i els seus garrins. Diversos països d’Europa, com Suïssa, Suècia i Noruega, actualment prohibeixen el seu ús. Dinamarca planeja tenir almenys el 10% de les truges lactants en sistemes lliures en 2021. Al Regne Unit, 40% de les truges lactants estan allotjades en sistemes amb accés a l’exterior i la indústria va declarar la voluntat d’augmentar els sistemes alternatius de parts en interiors. El confinament d’animals en gàbies rep importants crítiques per part de l’opinió pública i la indústria està avançant cap a allotjaments nous de les truges en maternitat.
La majoria de les truges s’allotgen en gàbies aproximadament cinc dies abans del part i fins al deslletament dels garrins, prop dels 28 dies d’edat. La gàbia de part es va introduir per primera vegada en la dècada dels 60 i el seu propòsit principal era reduir el risc que la truja aixafés als seus garrins. Es considera que les gàbies de parts convencionals són econòmiques, eficients i segures, amb la maximització de la supervivència dels garrins com a objectiu principal. No obstant això, plantegen problemes de benestar per a les truges, però també per als garrins.
Paridera amb possibilitat de confinament temporal de la truja (Font AWEC)
La truja inicia la conducta de construcció del niu aproximadament 16-24 h abans del part. La truja està més activa i construeix una zona còmoda on posa material manipulable. Per a realitzar aquest comportament de nidificació, la truja necessita espai i material manipulable, com per exemple palla. Quan la truja realitza la construcció del niu, se sent més tranquil·la i relaxada durant el part. L’alliberament d’oxitocina és major quan les truges estan relaxades. Aquesta hormona estimula les contraccions uterines, promou l’expressió del comportament matern i maximitza l’ejecció de llet durant el període de lactació. Això pot tenir un efecte positiu sobre els paràmetres productius com el creixement dels garrins i la reducció de la mortalitat neonatal.
“Les parideres a on la truja está lliure haurien de millorar el benestar de la truja, donant-li més moviment i promovent la construcció del niu així com el comportament matern; no obstant això, han d’estar dissenyades per a protegir els garrins.”
En les parideres on la truja pot moure’s amb major llibertat, els garrins han d’estar ben protegits.
El niu és molt important per evitar aixafaments de garrins i per manejar els garrins
Els garrins nounats són molt vulnerables. Han d’arribar al braguer i prendre el calostre ràpidament. La truja s’esgota durant el part i encara sent dolor diverses hores després del part. Si la truja no controla els seus canvis de postura corre el risc d’aixafar als seus garrins.
En els sistemes de parts sense confinament, el temperament i el comportament de les truges són particularment importants.
El comportament matern ha de ser promogut per un bon maneig durant el peripart i això inclou principalment:
- Reduir el dolor al voltant del part.
- Proporcionar material manipulable.
- Desenvolupar una bona relació cuidador-animal.
- Proporcionar un allotjament que protegeixi els garrins. Un niu ben dissenyat i còmode és de summa importància.
Principals tipus de parideres sense confinament segons el projecte Free Farrowing (www.freefarrowing.org):
1) Confinament temporal
La truja pot donar-se la volta, però se li pot restringir el moviment, temporalment, durant les hores al voltant del part.
2) Gàbies individuals de “confinament zero”
La truja s’allotja individualment i no la hi engabia en cap moment. Els corrals de parts simples s’assemblen a les gàbies de part convencionals, però sense la gàbia i amb algunes característiques de les instal·lacions per a protegir els garrins. Els corrals dissenyats són més elaborats, més grans, i permeten que la truja separi la zona de defecació amb la zona de repòs. A més, proporcionen un disseny que faciliten el canvi de postura de la truja.
3) Sistemes de parts en grup
Aquests sistemes permeten que les truges i les ventrades es barregin abans del deslletament. La majoria d’ells es basen en allotjaments d’alletaments múltiples (de l’anglès “multisuckling”). Tant les truges com els garrins tenen més espai i sovint s’allotgen sobre palla. Les truges s’allotgen inicialment en corrals individuals i s’agrupen conjuntament amb les seves ventrades en els dies 10 – 21 després del part. Alternativament, les truges es poden agrupar abans del part donant-li accés a zones de parts individuals que es poden treure més endavant.
Cada dia són més freqüents els articles científics publicats sobre els sistemes de parts en llibertat. No obstant això, la implementació pràctica d’aquests sistemes pot plantejar dubtes i inquietuds, especialment rellevants en zones de clima càlid on l’estrès per calor pot ser un problema.
Alguns preocupacions freqüents sobre el part sense confinament:
- Risc d’aixafaments
- Maneig de les truges agressives, les truges poc maternals o les truges molt actives
- Gestionar l’estrès per calor
- Tipus de sòl
- Higiene dels corrals i de la truja
- Tipus de material manipulable
- Maneig del sistema d’alimentació
- Dificultats de maneig al voltant del part i temps extra necessari
Seguretat del personal
