Elena Navarro, Eva Mainau, Déborah Temple, Pol Llonch, Xavier Manteca
Maig 2021
El dolor és una experiència sensorial i emocional que té efectes negatius sobre el benestar animal i la producció. Els porcs poden patir dolor a causa de diversos motius: durant els maneigs rutinaris com el tall de cua i la castració, quan estan malalts o lesionats i durant alguns processos fisiològics com el part. Actualment, l’avaluació del dolor en animals de producció és molt complexa i continua essent un repte important en la investigació veterinària i biomèdica.
El part és un procés dolorós
En general, s’accepta que el part és un procés fisiològic dolorós que totes les truges de producció experimenten almenys una vegada a la vida. Aquest dolor pot ser encara més intens si la truja pateix algun problema, com ara un part distòcic (per exemple, un part exageradament llarg). En conseqüència, el dolor associat amb el part representa un possible problema de benestar i les conseqüències del dolor poden causar pèrdues econòmiques. Per exemple, el dolor pot endarrerir la recuperació d’una truja després del part, reduint el consum d’aliments i d’aigua i disminuint la producció de llet. Això pot contribuir indirectament a un pitjor creixement dels garrins, així com a un increment de la mortalitat.
S’ha demostrat que les truges primípares solen tenir parts més dolorosos que les multípares. Això és degut a la manca d’experiència de les truges al primer part i al fet que, normalment, les truges primípares tenen parts més llargs. Se suggereix que, durant la fase inicial del part, les truges primípares experimenten més dolor sensorial que les truges multípares. Tot i això, a mesura que avança el part, aquestes diferències semblen ser menys pronunciades. De fet, alguns estudis recents conclouen que les truges multípares experimenten més dolor que les primípares després del naixement del darrer garrí a causa de l’activitat uterina. En efecte, sembla que les contraccions uterines postpart (quan l’úter es contrau i torna a la mida d’abans de la gestació) siguin més doloroses per a les truges multípares en comparació amb les primípares, a causa de la pèrdua del to uterí.
El dolor durant el part: detecció i avaluació
La identificació del dolor és un tema important en què estan involucrats molts estudis científics. Idealment, s’ha d’estudiar el dolor en els animals combinant diferents tipus d’indicadors inclosos els productius, fisiològics i de comportament. Aquests indicadors no sempre són fàcils de validar i avaluar.
Els indicadors productius s’utilitzen en molts estudis. Al contrari del que es pensa, en molts casos, el dolor es pot quantificar mitjançant l’estudi d’indicadors productius. Les truges que tenen parts molt llargs o extremadament dolorosos solen ser menys maternals. L’alteració de la conducta maternal pot resultar en un augment de la taxa de mortalitat neonatal i en una reducció dels episodis d’alletament podent afectar el creixement dels garrins.
Els indicadors fisiològics manquen d’especificitat quan estudiem el dolor en el part. S’ha demostrat que les truges al part augmenten la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la temperatura rectal a causa del dolor experimentat. Hi ha altres factors, com l’estrès o els canvis hormonals durant el part, que poden modificar aquests paràmetres fent-los inespecífics, i esbiaixar la interpretació dels resultats.
Els indicadors de comportament es consideren els més vàlids i específics per a l’estudi del dolor en els animals de granja. A més, les observacions de comportament no són invasives. Com veurem a continuació, els indicadors de comportament en truges al part es basen en els canvis de postura, indicadors específics de dolor com els moviments antiàlgics i, més recentment, en les expressions facials:
- Canvis de postura. Els alts nivells de dolor durant el part deguts als parts distòcics s’associen a un augment dels canvis de postura de les truges durant el part. En conseqüència, el nombre d’episodis d’alletament dels garrins disminueix. Tot això pot contribuir a un augment en la mortalitat neonatal. Per contra, un major nombre de canvis de postura tres dies després del part s’associen a una millor recuperació de la truja, la qual consumeix més aigua i, en conseqüència, produeix més llet per als garrins.
- Moviments antiàlgics. Els moviments antiàlgics en el part estan relacionats amb el dolor que pateix la truja, sent aquests indicadors més freqüents durant el part que durant el postpart. Els moviments antiàlgics que s’han estudiat al part i que mostren una bona correlació amb el dolor que experimenta la truja són: estirar la pota del darrere cap endavant, tremolar, encorbar l’esquena, donar puntades de peu i moure la cua. El moviment de la cua indica el naixement imminent d’un garrí.
- Expressions facials. Les expressions facials són els indicadors de comportament específics de dolor en truges més recents. Un estudi recent proposa una escala d’expressió facial basada en cinc Unitats d’Acció Facial (FAU- de l’anglès Facial Action Units) utilitzant el part com a model de dolor a les truges. Aquests FAU són: tensió sobre els ulls, angle del musell, tensió del coll, tensió del múscul temporal i posició de les orelles i la tensió de les galtes. Els canvis en l’expressió facial semblen ser una eina útil per avaluar el dolor a les truges, i es classifiquen en tres nivells d’intensitat de dolor: sense dolor (19 dies després del part), dolor moderat (període entre l’expulsió de dos garrins) ) i dolor sever (moment de l’expulsió de garrins) (Figura 1).
“Les expressions facials són els indicadors de comportament més recents del dolor en truges”
Escala d’expressió facial que mostra les diferències físiques visibles entre els tres nivells d’intensitat de dolor de les cinc unitats d’acció facial: a=tensió sobre els ulls, b= angle del morro, c= tensió del coll, d= tensió del múscul temporal i posició de l’orella i e= tensió de la galta (font AWEC)
El meloxicam: un analgèsic eficaç per al control del dolor en el part
El meloxicam és un fàrmac antiinflamatori no esteroïdal (AINE) molt utilitzat i autoritzat a Europa per al control del dolor associat amb la castració en garrins, així com per als trastorns locomotors en porcs i per a la teràpia de suport juntament amb antibiòtics en el tractament del Síndrome de mastitis metritis agalactia (MMA).
Quan es tracta de problemes de salut a les femelles reproductores, és fonamental comprendre que les conseqüències també afecten els garrins. Un part difícil a les truges s’associa amb un augment dels canvis de postura durant el part i immediatament després del part. La truja pot passar més temps estirada sobre l’estèrnum que lateralment, afectant directament el consum de llet i el creixement dels garrins. La ingesta primerenca de calostre és crucial per al desenvolupament immunològic i la supervivència dels garrins perquè els garrins neixen amb energia limitada i manquen de protecció immunològica.
Recentment, s’ha demostrat que els AINEs ajuden les truges a recuperar-se d’una situació postpart dolorosa. També s’ha demostrat que disminueixen la taxa de mortalitat de garrins al deslletament. El meloxicam és un AINE que, administrat a truges sanes en el part, millora la recuperació de les truges després del part, millorant així el creixement dels garrins al deslletament, especialment en els garrins nascuts amb baix pes. El meloxicam també mostra beneficis per a la transferència immunològica. S’ha demostrat que l’administració oral de meloxicam en truges multípares a l’inici del part augmenta la concentració d’immunoglobulines i citocines al calostre de les truges, millorant la resposta immunitària humoral i cel·lular als garrins.
Resum
| El part és un procés dolorós que tota truja de producció experimenta almenys una vegada a la seva vida. S’han estudiat diversos indicadors de dolor per reconèixer els parts amb dolor inacceptable. Actualment, els indicadors de comportament es consideren els més vàlids i específics per avaluar el dolor als animals de granja. Recentment, s’ha desenvolupat una escala d’expressió facial per detectar i avaluar el dolor de les truges durant el part. El meloxicam és un analgèsic eficaç per controlar el dolor de les truges al part i augmenta la immunitat i el pes dels garrins al deslletament. |
Referències
- Ison SH, Jarvis S, Hall SA, Ashworth CJ, Rutherford KMD 2018. Periparturient behavior and physiology: Further insight into the farrowing process for primiparous and multiparous sows. Frontiers in Veterinary Science 5.
https://doi.org/10.3389/fvets.2018.00122 - Ison SH, Jarvis S, Rutherford KMD 2016. The identification of potential behavioural indicators of pain in periparturient sows. Reserch in Veterinary Science 109, 114–120.
https://doi.org/10.1016/j.rvsc.2016.10.002 - Mainau E, Temple D, Manteca X 2016. Experimental study on the effect of oral meloxicam administration in sows on pre-weaning mortality and growth and immunoglobulin G transfer to piglets. Preventive Veterinary Medicine.
https://doi.org/10.1016/j.prevetmed.2016.01.032 - Navarro E, Mainau E, Manteca X 2020. Development of a Facial Expression Scale Using Farrowing as a Model of Pain in Sows. Animals 10: 2113.
https://doi.org/10.3390/ani10112113 - Navarro E, Mainau E, De Miguel R, Temple D, Salas M, Manteca X 2021. Oral meloxicam administration in sows at farrowing and its effects on piglet immunity transfer and growth. Frontiers in Veterinary Science 8:574250.
https://doi.org/10.3389/fvets.2021.574250
