Eva Mainau, Pol Llonch, Déborah Temple, Xavier Manteca
Gener 2023
La metritis és una inflamació de l’úter (de la cavitat i la paret uterina). Passa durant els 21 dies posteriors al part, però sol observar-se més sovint els 10 primers dies després del part. La metritis es caracteritza per un úter anormalment engrandit i una secreció viscosa, blanca i purulenta o fètida, aquosa i de color marró vermellós en el pitjor dels casos.
Les metritis causen pèrdues productives i econòmiques
La incidència de metritis a les vaques lleteres oscil·la entre el 15% i el 20%, encara que pot afectar fins al 40% de les vaques, depenent de l’explotació i l’etapa de lactació.
La metritis s’ha associat a una disminució de la producció de llet, un baix rendiment reproductiu (retard en la inseminació i reducció de les taxes de concepció) i un risc més alt de baixes involuntàries durant la lactació.
El cost mitjà total estimat de cada cas de metritis oscil·la entre els 106€ i els 490€. Aquesta variació depèn del preu de la llet, seguit del cost del tractament, el cost de la reposició i el cost de l’alimentació.
Classificació de les metritis i agents causants
Després del part, les vaques lleteres presenten un cert grau de contaminació bacteriana dins de l’úter, però això no està necessàriament associat amb la metritis clínica. L’aparició de metritis depèn de la resposta immunitària de la vaca, així com del nombre i l’espècie de bacteris presents.
Les metritis poden estar o no associades amb l’aparició de signes clínics, i això determina la gravetat de la malaltia (de grau 1, o lleu, a grau 3, o greu):
El dolor es pot classificar segons el lloc d’origen:
- Dolor visceral: prové de l’activació dels nociceptors (receptors del dolor) de les vísceres toràciques, pèlviques o abdominals. El dolor visceral és difús, difícil de localitzar i sovint es refereix a una estructura distant, generalment superficial.
- Dolor somàtic: prové de l’activació dels nociceptors de la pell o altres teixits superficials, és agut, ben definit i clarament localitzat.
Les metritis són una malaltia dolorosa
D’acord amb diverses enquestes realitzades a ramaders i veterinaris, la metritis aguda en vaques de llet va rebre una puntuació de dolor entre 4 i 6 punts sobre una escala de 0 a 10. Les vaques amb metritis sovint mostren tant signes clínics de malaltia com dolor, cosa que indueix a mostrar canvis fisiològics i de comportament, que varien segons la gravetat de la malaltia.
Les vaques amb metritis mostren diversos canvis de comportaments associats a malaltia, com ara una reducció del consum d’aliment i el temps de rumia, una disminució de l’activitat i un augment del temps que es queden ajagudes.
L’alteració en els patrons d’activitat degut a la metritis és més pronunciada a les vaques primípares que a les multípares. Després del part, les vaques primípares mostren una resposta inflamatòria exacerbada (augment de les proteïnes de fase aguda, com l’haptoglobina), en comparació de les vaques multípares. Això suggereix que el sistema immunològic de les vaques primípares és més reactiu als estímuls inflamatoris i pot comportar un augment de les citocines circulants. L’augment del temps ajagudes observat en vaques amb metritis clínica podria estar associat a l’acció de les citocines.
Les vaques amb metritis utilitzen menys els raspalls que les vaques sanes. L’ús dels raspalls és un exemple d’activitat de prioritat baixa; això significa que és un comportament que típicament disminueix quan els recursos energètics són limitats o quan augmenta el cost per fer aquesta activitat.
Les vaques amb metritis, a més d’estar més temps ajagudes, realitzen un nombre més elevat d’intents per tombar-se, possiblement associat al dolor durant aquest moviment. Les vaques amb metritis clínica també mostren signes específics de dolor, com l’arqueig de l’esquena durant la palpació rectal (amb palpació uterina o sense), cosa que suggereix que la metritis clínica està associada amb dolor visceral. El dolor visceral produït per la metritis pot comportar dolor somàtic i hiperalgèsia (augment de la sensibilitat al dolor), cosa que fa que augmenti la sensibilitat de les àrees de la pell en contacte amb el terra durant els moviments per tombar-se.
Indicadors dels comportaments associats a les metritis a les vaques de llet
Pel que fa a els indicadors fisiològics, les concentracions de marcadors d’inflamació, estrès i dolor (com ara la substància P o l’haptoglobina) es troben augmentats en vaques amb metritis. Al període postpart, les vaques amb metritis tenen els nivells d’haptoglobina un 20% més elevats que les vaques sanes.
A més, durant el període de transició peripart les vaques solen estar en balanç energètic negatiu, especialment en vaques d’alta producció. El balanç energètic negatiu es defineix com un retard en l’augment de consum d’aliment en relació amb l’increment de les demandes energètiques degudes a la gestació, al part i a la producció de llet. El balanç energètic negatiu i la metritis estan relacionats: per cada 1 Kg de disminució en el consum de matèria seca a la setmana prèvia al part, les vaques tenen gairebé tres vegades més probabilitats de ser diagnosticades amb metritis. El balanç energètic negatiu afecta la funció del sistema immune de les vaques, augmentant la susceptibilitat a infeccions uterines, com ara la metritis.
“Les vaques amb metritis sovint presenten signes clínics de malaltia i dolor, cosa que indueix canvis fisiològics i de comportament”
Prevenció i recomanacions de maneig
El factor de risc més important per a la presentació de metritis és el trauma al tracte genital, seguit de la contaminació bacteriana. Les vaques han de ser en un ambient net, còmode, tranquil i espaiós per parir. En cas de ser necessària la intervenció durant el part, els ramaders i els veterinaris ho han de realitzar de forma higiènica i respectuosa amb el benestar de la vaca.
Per optimitzar el consum d’aliment de la vaca abans del part i assegurar un funcionament correcte del sistema immune, és important que hi hagi un ambient sense estrès i una nutrició adequada. L’allotjament i el maneig de la vaca seca ha de minimitzar l’estrès social, evitant el transport o múltiples canvis en els grups d’animals, assegurant un adequat espai a la menjadora (85 cm/vaca) i espai a l’àrea de descans (80% capacitat). Cal assegurar una ventilació i provisió d’ombra adequada, amb l’objectiu de minimitzar l’estrès per calor.
Reduir del dolor
La metritis a les vaques lleteres sol tractar-se amb infusions intrauterines o antibiòtics sistèmics. Diversos estudis mostren que l’administració d’antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) després del diagnòstic de metritis, com a tractament de suport als antibiòtics, millora els rendiments reproductius ja que la taxa de prenyesa augmenta i els intervals part-primer zel són més curts. Els efectes dels AINEs sobre la producció de llet, la involució uterina o la recuperació de la infecció uterina no són consistents, ja que alguns estudis troben millores a favor del tractament analgèsic, però d’altres no. Tot i això, un assaig clínic va suggerir que el tractament de la metritis exclusivament amb AINE pot reduir l’ús d’antibiòtics, amb una evolució clínica molt similar al tractament amb antibiòtics.
L’administració d’AINE a les vaques amb metritis redueix lleugerament la inflamació i redueix les conductes associades al dolor, com l’arqueig de l’esquena. En vaques multípares, l’ús d’AINE en combinació amb antibiòtics s’ha associat amb una reducció del temps ajagudes durant cinc dies després del tractament, cosa que indica una reducció en el comportament associat a malaltia.
Resum
| La metritis és una malaltia amb implicacions econòmiques i de benestar animal. Les vaques amb metritis sovint presenten tant signes clínics de malaltia com dolor, cosa que indueix canvis fisiològics i de comportament. En vaques amb metritis, es recomana utilitzar AINEs, a més d’antibiòtics, ja que redueixen dolor i faciliten el retorn al rendiment reproductiu òptim. |
Referències
-
- Barragan, A.A., Piñeiro, J.M., Schuenemann, G.M., Rajala-Schultz, P.J., Sanders, D.E., Lakritz, J., Bas, S. (2018). Assessment of daily activity patterns and biomarkers of pain, inflammation and stress in lactating dairy cows diagnosed with clinical metritis. J. Dairy Sci. 101: 8248-8258.
- Lomb, J., Neave, H.W., Weary, D.M., LeBlanc, S.J., Huzzey, J.M., von Keyserlingk, M.A.G. (2018). Changes in feeding, social, and lying behaviors in dairy cows with metritis following treatment with a nonsteroidal anti-inflammatory drug as adjunctive treatment to an antimicrobial. J. Dairy Sci. 101: 4400-4411.
- Mainau, E., Llonch, P., Temple, D., Goby, L., Manteca, X. (2022). Alteration in Activity Patterns of Cows as a Result of Pain Due to Health Conditions. Animals 12: 176.
- Mandel, R., Nicol, C.J., Whay, H.R., Klement, E. (2017). Short communication: Detection and monitoring of metritis in dairy cows using and automated grooming device. J. Dairy Sci. 100: 5724-5728.
- Pérez-Báez, J., Silva, T.V., Risco, C.A., Chebel, R.C., Cunha, F., De Vries, A., Santos, J.E.P., Lima, F.S., Pinedo, P., Schuenemann, G.M., Bicalho, R.C., Gilbert, R.O., Rodrigez-Zas, S., Seabury, C.M., Rosa, G., Thatcher, W.W., Galvão, K.N. (2021). The economic cost of metritis in dairy herds. J. Dairy Sci. 104: 3158-3168.
- Schmitt, R., Pieper, L., Borchardt, S., Swinkels, J.M., Gelfert, C.-C., Staufenbiel, R. (2022). Effects of a single transdermal administration of flunixin meglumine in early postpartum Holstein Friesian dairy cows: Part 1. Inflammatory and metabolic markers, uterine health, and indicators of pain. J Dairy Sci 12: 105.
- Sheldon, I.M. (2019). The Metritis Complex in Cattle. In: Veterinary Reproduction & Obstetrics, Edition 10th, Chapter 23rd. Sheldon, I.M., Molinari, P.C.C., Ormsby, T.J.R., Bromfield, J.J. (2020). Preventing postpartum uterine disease in dairy cattle depends on avoiding, tolerating and resisting pathogenic bacteria. Theriogenology, 150: 158-165.
- Stojkov, J., von Keyserlingk, M.A.G., Marchant-Forde, J.N., Weary, D.M. (2015). Assessment of visceral pain associated with metritis in dairy cows. J. Dairy Sci. 98: 5352-5361.
- Trimboli, F., Ragusa, M., Piras, C., Lopreiato, V., Britti, D. (2020). Outcomes from Experimental Testing of Nonsteroidal Anti-Inflammatory Drug (NSAID) Administration during the Transition Period of Dairy Cows. Animals 10: 1832.
