Pol Llonch, Eva Mainau, Déborah Temple, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
L’agressivitat als porcs és un comportament natural que es produeix quan es barregen animals desconeguts per establir una jerarquia. Les agressions són des d’amenaces o trobades agressives sense contacte fins a agressions amb contacte que poden provocar ferides. A les explotacions porcines, la barreja d’animals és una pràctica comuna; les agressions poden ocórrer en repetides ocasions, comportant conseqüències negatives sobre el benestar tals com a estrès, ferides i en algunes ocasions, fins i tot la mort de l’animal. Així doncs, per millorar el benestar animal, cal implementar estratègies per prevenir o reduir les interaccions agressives entre els porcs.
Per què es produeixen les agressions als porcs?
Els porcs són animals gregaris i la seva estructura social es basa en la relació de dominància – subordinació per establir la jerarquia. La raó d’aquesta organització social és establir un ordre per accedir als recursos quan aquests són limitats. La formació de la jerarquia es basa en la relació de dominància – subordinació i passa després de la barreja d’animals desconeguts, i al llarg de les 24-48 hores següents. Els porcs utilitzen les agressions per establir la relació de dominància-subordinació. L’escassetat de recursos com el menjar, l’aigua o l’espai per descansar facilita la competència i les baralles. Per exemple, quan el pinso està restringit, els porcs dominants accediran primer al menjar, i els seguiran els subordinats.
En un grup de porcs, un cop establerta la jerarquia, les agressions disminueixen dràsticament. No obstant això, quan el grup canvia, la jerarquia es trenca i cal restablir la relació de dominància-subordinació. La barreja de porcs és una de les situacions més comunes en què es trenca la jerarquia i provoca l’augment d’agressions. A les explotacions porcines, les agressions degut a la barreja d’animals tenen lloc en diferents ocasions, com ara deslletar, quan es transporten porcs a altres granges o a l’escorxador i durant la formació de grups en truges gestants. En qualsevol cas, l’objectiu de la barreja és obtenir grups d’animals tan homogenis com sigui possible en edat i pes.
Agressió en una postura paral·lela inversa en truges nul·lípares en barrejar-se.
Factors implicats en l’agressivitat dels porcs
En un grup de porcs, el grau d’agressivitat és determinat per:
- Agressivitat individual i temperament: El temperament consisteix en les diferències individuals en el comportament, que són estables en diferents situacions i al llarg del temps. Els animals més temperamentals són més propensos a ser agressius. L’agressivitat és hereditària i hi ha alguns gens (NR3C1 i AVPR1B) que han estat associats a l’agressivitat.
- Pes corporal: Influeix en la percepció d’un individu sobre les possibilitats de guanyar una baralla. Així, doncs, els animals més grossos se senten més segurs de si mateixos i participaran més sovint en baralles. A més, la intensitat de les agressions és més gran quan els animals tenen pesos semblants.
- Sexe: El comportament agressiu està intervingut per factors endocrins associats al sexe, cosa que fa que els mascles siguin generalment més agressius que les femelles.
Les agressions als porcs també es poden veure afectades per les condicions d’allotjament. L’espai és un recurs, però també pot ser un facilitador quan els porcs interaccionen, cosa que pot resultar en agressions. En aquest sentit, tant l’espai com la densitat juguen un paper fonamental. Les densitats altes permeten interaccions socials entre companys, tant positives com negatives, de manera que el nombre total d’agressions pot augmentar. Per exemple, alguns estudis demostren que reduint la densitat al 50%, les agressions disminueixen a un terç els valors inicials. Alhora, la disponibilitat d’espai és també determinant; àrees més grans poden ajudar els animals agredits a fugir de l’agressor, i redueixen el nombre d’agressions negatives.
Implicacions per al benestar dels porcs
Les agressions són molt estressants per als porcs, especialment durant les baralles on hi ha una gran mobilització de reserves d’energia. L’estrès induït per les agressions provoca immunosupressió, cosa que redueix la capacitat de l’animal per protegir-se contra els agents infecciosos amenaçadors i augmenta el risc d’emmalaltir-se. El deslletament és un dels moments més estressants de la vida d’un porc, sobretot per les agressions produïdes durant la barreja de garrins desconeguts. Hi ha una associació entre la reducció de la immunocompetència en el deslletament amb un augment de les malalties gastrointestinals com ara la diarrea. L’estrès induït per les agressions també pot provocar la disminució del consum d’aliment, i per tant una disminució en el creixement dels animals.
Les ferides tenen conseqüències sobre el benestar animal, ja que són una font de dolor. Les agressions, sobretot les produïdes en baralles severes, poden provocar des de lesions lleus a la pell fins a lesions greus que arriben als teixits per sota de la pell. Un exemple seria les lesions a la vulva en truges gestants allotjades en grup i provocades durant les agressions en el moment dels àpats. A més del dolor, les ferides i lesions són una amenaça per a la salut de l’animal, ja que es poden infectar i provocar malalties com ara la septicèmia i, eventualment, la mort. La implantació de mesures preventives per reduir l’agressivitat als porcs pot disminuir l’aparició de malaltia i en conseqüència l’ús de tractaments contra aquestes malalties, com ara els antibiòtics i els analgèsics.
En truges gestants allotjades en grup, les agressions que es produeixen durant el primer mes de gestació han estat associades amb avortaments. Aquesta és la raó per la qual, en algunes normatives sobre benestar (p.e. Directiva 2008/120/EC del Consell Europeu), les truges gestants poden allotjar-se en gàbies durant quatre setmanes després de la inseminació. Tot i això, després d’aquest període, no hi ha cap evidència que demostri que les agressions entre truges influeixin en el rendiment reproductiu.
“Les baralles produeixen por, estrès i problemes de salut als porcs”
Estratègies per prevenir les agressions als porcs
Les agressions al deslletament es poden prevenir si els garrins se socialitzen durant la lactació. La socialització durant les dues primeres setmanes després del naixement millora les habilitats socials dels garrins i redueix les interaccions agressives en futures barreges. Per exemple, un estudi indica que els garrins procedents de camades barrejades durant la lactació van tenir menys lesions a la pell quan es van barrejar al deslletament, que els garrins procedents de camades que no s’havien barrejats prèviament. Una altra estratègia per reduir les agressions al deslletament seria fer ús de feromones maternals sintètiques. Diferents estudis demostren que les feromones redueixen el nombre de ferides a la pell, així com el temps que els animals es barallen.
En truges gestants allotjades en grup, les agressions es poden prevenir minimitzant els canvis en l’estructura social del grup. No obstant això, no sempre es pot aconseguir ja que les repeticions del zel poden provocar canvis en els grups de truges. A més, algunes granges utilitzen truges allotjades en grups dinàmics, on els fluxos d’entrada i sortida de truges al grup és freqüent. En aquest cas, les agressions poden disminuir si el maneig de les truges es fa mitjançant lots de 5-6 truges. El maneig dels recursos ofereix la possibilitat de reduir les agressions, ja que aquestes sobretot ocorren quan l’accés als recursos (p.e. el menjar) és limitat. Les truges gestants normalment estan restringides en quant al consum d’aliment, cosa que accentua aquest problema. Hi ha evidències que demostren que donar aliment ad libitum durant la barreja d’animals redueix les lesions greus en la pell, cosa que indica que es produeixen agressions menys intenses. D’altra banda, les estacions d’alimentació electròniques amb protecció (les truges poden menjar sense ser desplaçades) també és una alternativa, encara que més costosa que els sistemes d’alimentació en grup. La presència d’un verro engabiat i visible, proper al grup de truges, també pot ajudar a reduir el nombre d’interaccions agressives, probablement a causa del paper dominant del verro sobre el grup de truges.
Hi ha altres estratègies que es poden aplicar al llarg de totes les fases de la producció porcina (p.e. cria de garrins, porcs d’engreix i truges gestants). Per exemple, el disseny del corral pot facilitar que els porcs agredits s’amaguin o s’escapin de l’agressor. Exemples d’aquesta estratègia seria la presència de barreres al corral, o la presència de sòls a nivells diferents.
En moments de màxima agressivitat, també es pot proporcionar material de llit fresc (pe palla). Tot i això, encara que la seva eficàcia ha estat demostrada en algunes circumstàncies, no ha tingut èxit per prevenir les agressions a llarg termini.
Resum
| Els porcs són animals socials que estableixen les relacions de dominància-subordinació mitjançant les agressions. Les agressions amb i sense contacte ocorren quan es barregen porcs desconeguts i poden ser un problema de benestar si condueixen a estrès o causen ferides. Reduir les agressions millora el benestar animal, ja que es redueix l’estrès i les lesions i millora l’estat de salut dels porcs. Les estratègies més destacables per reduir les agressions són mantenir els grups socials estables, reduir la densitat i facilitar l’accés als recursos, com ara el menjar. |
Referències
- Erhard HW, Mendl M & Ashley DD, 1997. Individual aggressiveness of pigs can be measured and used to reduce aggression after mixing. Applied Animal Behaviour Science, 54, 137-151.
- Camerlink I, Turner SP, Bijma P & Bolhuis JE, 2013. Indirect genetic effects and housing conditions in relation to aggressive behaviour in pigs. PloS one, 8, e65136.
- Turner SP, Roehe R, D’Eath RB, Ison S., Farish M, Jack MC, Lundeheim N, Rydhmer L & Lawrence AB, 2009. Genetic validation of postmixing skin injuries in pigs as an indicator of aggressiveness and the relationship with injuries under more stable social conditions. Journal of Animal Science, 87, 3076-3082.
