Les mossegades de cues entre porcs

Déborah Temple, Eva Mainau, Xavier Manteca

Més informació
Descarregar PDF

La mossegada de cues o caudofàgia no és només un problema de benestar animal sinó també un problema econòmic, ja que comporta una reducció del creixement dels animals, despeses de tractament i un increment dels saldos i dels decomisos de les canals. La mossegada de cues té un origen multifactorial i es caracteritza per tenir una aparició esporàdica, cosa que fa difícil la seva predicció i la comprensió de les seves causes. Avui dia, més de dos terços de les granges de porcs d’engreix sofreixen aquest problema.

Principals tipus de mossegades de cues

La mossegada de cues es descriu com qualsevol manipulació oral de la cua que provoca una ferida. Es considera una conducta “anormal”, ja que s’ha descrit rares vegades en condicions extensives o seminaturals.

Recentment, s’han descrit tres categories principals de mossegada de cues, cadascuna amb una motivació diferent.

El primer tipus de mossegada de cues, conegut com a “mossegada en dues etapes” es refereix a un comportament exploratori redirigit. Durant la primera etapa prèvia a la lesió, un porc explora la cua d’un altre sense causar-li cap mal. Aquesta etapa es considera una extensió normal de la conducta exploratòria de cerca d’aliment. A la segona etapa, per contra, hi ha lesions a la pell que sovint són sagnants i el problema empitjora perquè la sang atrau l’interès d’altres porcs. Aquest tipus de mossegada de cues no té una motivació agressiva.

En el segon tipus de mossegada de cues, coneguda per mossegada “sobtada i forta”, un porc mossega la cua d’un altre amb força sense que hi hagi un període previ de manipulació. Aquest tipus de mossegada sol passar quan els porcs han de competir per accedir a un recurs important, com ara l’aliment. La mossegada de cues “sobtada i forta” és, en certa manera, semblant a les mossegades de vulves que es produeixen en grups de truges gestants com a conseqüència d’una agressivitat causada per la frustració per accedir al pinso.

Un tercer tipus de mossegada de cues es descriu com a “mossegada obsessiva”. En aquest cas, els porcs mosseguen les cues de manera obsessiva, dedicant molt més temps a aquesta conducta que en els altres dos casos. Aquest comportament anormal podria ser comparable a una estereotípia. Els animals que hagin tingut una deficiència en el creixement durant el període previ a l’engreix (i que solen ser porcs més petits) tenen més predisposició a ser mossegadors obsessius.

Pel que fa als animals mossegats, en general són individus menys reactius i que presenten dolor o alguna malaltia.

Les ferides sagnants atrauen l’interès dels altres porcs, cosa que perpetua i agreuja el problema. La velocitat i la severitat del brot depenen, entre altres coses, del grau d’atracció que els porcs tinguin per la sang, la dieta i la capacitat d’intervenció del ramader.

Cues mossegades amb ferides greus

Cues mossegades amb ferides greus

Principals factors implicats en la incidència de mossegada de cues

Tot i que les causes de la mossegada de cues són difícils d’identificar, s’han descrit diversos factors de risc (veure Taula)

Principals factors de risc de les mossegades de cues

• Falta de material d’enriquiment i terres de ciment
• Mala ventilació-fluctuacions importants temperatures-Concentració d’amoníac elevada
• Densitats altes i grups grans
• Problemes gastrointestinals
• Salut inadequada
• Dieta subòptima o desequilibrada
• Factors individuals (edat, genètica)

Segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, el factor de risc més important és les altes densitats junt amb la manca material manipulable eficient.

Les condicions que augmenten la competència i la frustració entre els porcs potencien l’aparició de mossegada de cues “sobtades i fortes”. Per exemple, la competència per l’aliment o l’aigua incrementa la frustració d’alguns animals. La manca de menjar o un retard en la distribució del pinso poden causar frustració i augmentar la sensació de gana. El subministrament d’aliment de manera impredictible (és a dir, a hores diferents o una menjadora que s’embossa) també pot actuar com a factor d’estrès. El nombre d’espais per menjadora i el maneig de l’alimentació també poden augmentar la frustració i la competència entre els animals i, per tant, incrementar el risc de mossegada de cues.

L’estrès incrementa l’activitat dels animals i la seva irritabilitat i pot contribuir a l’aparició d’un problema de mossegada de cues. Entre els principals factors d’estrès que s’han identificat com a factors de risc per a la mossegada de cues, destaquen una temperatura efectiva inadequada i els problemes de ventilació. Així mateix, s’ha descrit una incidència més elevada de mossegada de cues en lots amb un estat sanitari inadequat, possiblement pel fet que els porcs malalts no responen tant com els sans quan són mossegats. El dolor crònic és també una causa important d’incomoditat i estrès.

També és important evitar les úlceres gàstriques i altres trastorns gastrointestinals. Diversos factors, incloent-hi la textura i la mida de les partícules dels aliments (<0,5 mm), així com la manca de fibra a la dieta, augmenten el risc d'úlceres gàstriques. Això, alhora, augmentarà la motivació dels porcs per mastegar i el risc que aparegui un problema de mossegada de cues. Una dieta inadequada potencia la conducta de cerca d'aliment i per tant el risc de mossegada de cues “en dues etapes”. Els desequilibris en la composició d'aminoàcids de la dieta s'han relacionat amb les mossegades de cues i tant els dèficits com els excessos de proteïna poden contribuir a l'aparició del problema. Finalment, la manca de sal i els nivells baixos de triptòfan a la dieta augmenten l'atracció dels porcs per la sang, agreujant així els problemes de mossegada de cues. Finalment, la genètica dels animals també té un efecte sobre la mossegada de cues i s'han descrit diferències entre línies genètiques en la incidència d'aquest problema.

Prevenció – material d’enriquiment

Diversos estudis han demostrat que els corrals amb un material d’enriquiment adequat presenten nivells de mossegada de cues més baixos, especialment el tipus de mossegada “en dues etapes”.

S’han estudiat objectes com ara les cadenes o els tubs de cautxú, així com materials per a furgar com la palla, el compost de xampinyó o l’ensilatge de blat de moro. Els porcs prefereixen els objectes que són comestibles, masticables i destructibles, i passen molt més temps manipulant la palla que una joguina penjant. La palla o altres materials que estimulin la conducta de furgar semblen reduir la incidència de mossegada de cues de manera més eficaç que altres tipus d’enriquiment com les joguines, les cordes o les cadenes. Tot i això, els porcs perden ràpidament l’interès en tots els objectes nous, independentment de les seves característiques físiques. Per ser eficaç, un material d’enriquiment ha de ser net i renovar-se sovint. Quan un determinat material d’enriquiment, com el farratge, per exemple, no pot ser proporcionat directament a terra del corral, podria ser proporcionat a través de dispensadors.

Des del gener del 2003, és obligatori a la Unió Europea proporcionar material d’enriquiment adequat als porcs de totes les edats. Tot i això, la Directiva deixa un ampli marge d’interpretació, ja que no queda clar el que significa, per exemple, “manipulació apropiada del material d’enriquiment”.

Prevenció – estratègies de maneig

La mossegada de cues, sobretot la forma “sobtada i forta”, també s’ha de prevenir identificant i evitant situacions que causin competència entre els porcs, així com les situacions que donen lloc a frustració i incomoditat. Hi ha diversos factors que poden afectar la competició pels recursos, incloent-hi la disponibilitat d’aliment, aigua o zones de descans.

Control – el tall de cues

D’acord amb la legislació europea, el tall de cues només està permès sota prescripció veterinària quan la mossegada de cues continua sent un problema a la granja i després que s’hagin pres totes les mesures preventives necessàries. Tot i això, el tall de cues encara se segueix considerant un procediment rutinari per a la prevenció de la mossegada de cues en explotacions intensives.

El tall de cues tendeix a reduir la incidència de cues mossegades en condicions experimentals controlades, però no elimina el comportament anormal. Es pensa que la regeneració dels nervis al monyó de la cua després de l’amputació genera hipersensibilitat i els porcs amb les cues tallades reaccionen més quan altres porcs intenten mossegar-los. El tall de cues és adequat per tractar els símptomes de la conducta de mossegar les cues, però no resol de cap manera les causes d’aquest comportament anormal. El tall de cues fa que la víctima tingui menys probabilitats de ser greument mossegada, però els mossegadors de cues segueixen tenint la motivació subjacent per mossegar i per tant poden redirigir el seu comportament cap a altres parts del cos d’altres porcs.

Diversos paràmetres de comportament, com la intranquil·litat, copejar el terra amb les potes, girar el cap, el temps en què l’animal roman en postures anormals i les vocalitzacions, indiquen que el tall de cues provoca dolor agut. A més, s’han trobat neuromes al monyó de les cues tallades. Els neuromes són feixos de fibres nervioses que es desenvolupen després de l’amputació i causen un augment de la sensibilitat al dolor.

“La mossegada de cues s’ha de prevenir proporcionant un substrat manipulable que permeti la conducta exploratòria i millorant l’accés als recursos valuosos” –>