Eva Mainau, Déborah Temple, Xavier Manteca
La mortalitat neonatal de garrins és un problema econòmic i de benestar animal important. El percentatge de mortalitat neonatal varia molt entre granges i oscil·la entre el 5 i el 35%. Les morts ocorren principalment durant les primeres 48 hores després del part sent l’esclafament per la truja la primera causa de mortalitat. No obstant això, la mortalitat neonatal de garrins és el resultat d’un conjunt d’interaccions complexes entre la truja, els garrins i l’ambient, de manera que identificar-ne una causa única sovint resulta molt difícil.
El complex hipotèrmia – inanició – aixafament
Encara que diversos estudis identifiquen l’esclafament per la truja com la causa última principal de la mort de garrins, l’aixafament és molt sovint el resultat dels efectes combinats de la hipotèrmia perinatal i la inanició. Els garrins desnodrits passen més temps prop de la truja i tenen més probabilitats de ser aixafats. El sistema immunitari del garrí nounat és immadur, de manera que la ingestió de calostre (que és una font d’energia i d’immunoglobulines) abans de les 36 hores postpart és essencial per a la seva supervivència. La inanició, que sol ser posterior a la hipotèrmia neonatal, fa que els garrins siguin encara més letàrgics i menys capaços de competir amb els seus germans de ventrada per accedir a la mamella. La temperatura crítica inferior dels garrins nadons és de 34ºC i quan la temperatura ambiental és inferior, els garrins intentaran escalfar-se tremolant i apinyant-se. Curiosament, una de les raons per les quals els garrins nounats són tan sensibles al fred és que no tenen teixit adipós marró.
Importància del vigor del garrí i del pes al naixement
Un cop garantides les reserves corporals i la capacitat de termoregulació, el factor més important per a la supervivència del garrí és el seu vigor just després del naixement. El vigor del garrí nonat pot mesurar-se mitjançant observacions de comportament, com ara el temps que triga a accedir a la mamella, i paràmetres fisiològics com el to muscular. El vigor pot variar considerablement entre garrins d’una mateixa ventrada i aquesta variabilitat depèn en bona mesura del grau d’hipòxia al naixement. Els garrins que neixen en darrer lloc i els que neixen de parts més llargs són més propensos a patir hipòxia. L’asfíxia neonatal pot generar acidosi greu i té conseqüències negatives importants. Diversos problemes com la manca de vigor, la incapacitat per regular la temperatura corporal, el fracàs en la transferència passiva d’immunitat, la susceptibilitat més gran a infeccions i el baix rendiment productiu s’associen a un estat d’asfíxia neonatal i acidosi.
Els garrins amb un pes al naixement baix presenten tant un risc més gran de mortalitat com un creixement reduït durant la lactació. Així doncs, els garrins amb un pes inferior a 1 Kg en néixer tenen un risc més gran de morir abans de ser deslletats.
Alletament
Un alletament dura entre 2 i 3 minuts, mentre que l’ejecció de llet es completa en 10-20 segons. Els garrins d’una mateixa ventrada mamen simultàniament cada 30 a 70 minuts i fins a 20 vegades al dia. Un alletament inclou cinc fases diferents:
A les tres primeres fases s’estableix un procés de comunicació entre la truja i els seus garrins per assegurar que els garrins estiguin al braguer quan s’inicia l’ejecció de llet. La truja es tomba, s’estira, exposa la mamella i emet una sèrie de grunyits amb una freqüència creixent. Els garrins competeixen per aconseguir l’accés al mugró (fase 1), fer massatges al braguer rítmicament (fase 2) i estimular l’alliberament d’oxitocina per la truja mitjançant la realització de moviments lents de succió (fase 3).
La quarta fase consisteix en l’ejecció de llet. Durant aquesta fase, la truja augmenta la freqüència dels grunyits i els garrins realitzen moviments ràpids de succió.
Durant la cinquena fase, que ocorre després de l’ejecció, els garrins fan un massatge al braguer i realitzen moviments de succió lents. S’ha suggerit que en aquesta fase els garrins estimulen la síntesi de llet que consumiran en el següent episodi d’alletament. Durant la cinquena fase de l’alletament, la truja disminueix la freqüència dels seus grunyits.
Tant la vitalitat com el pes al naixement determinen el grau d’estimulació del braguer i per tant la quantitat de llet consumida.
Garrí recent nascut buscant una font de calor
“La manca de vigor del garrí i una conducta maternal reduïda són les causes principals de mortalitat neonatal”
Conducta maternal
Diversos elements de la conducta maternal són rellevants per a la supervivència del garrí. La conducta de nidificació no només és important per al part en si mateix, sinó també per a l’expressió d’un comportament adequat durant i després del part. L’expressió correcta de la conducta de nidificació s’ha associat a una taxa de mortalitat més baixa durant la lactació ia un augment de la durada dels episodis d’alletament.
Una truja intranquil·la té més probabilitats d’aixafar els garrins, que a més tenen més dificultats per localitzar el braguer i ingerir el calostre o la llet, amb el consegüent augment de la mortalitat neonatal. Els aixafaments solen ocórrer quan la truja es tomba des d’una posició de peu o des de la posició asseguda, quan la truja s’asseu després d’estar estirada o quan gira sobre si mateixa. La velocitat i la naturalesa dels moviments realitzats per la truja depenen en bona mesura de la “qualitat” de la seva conducta maternal. Les truges que no aixafen cap dels seus garrins mostren una conducta maternal més desenvolupada: realitzen la conducta de nidificació durant més temps o amb més intensitat, responen més ràpidament a les vocalitzacions emeses pels garrins i els oloren més sovint.
El percentatge de truges que són agressives cap als seus propis garrins varia entre l’1 i el 15%. Aquest comportament agressiu és més freqüent en primípares que en multípares i sembla tenir un cert component genètic.
La producció de llet varia entre les truges, sobretot durant els primers dies de lactació. Una producció insuficient de llet podria explicar entre el 6 i el 17% de les morts durant la lactació. Els fracassos en la lactància poden ser deguts a l’estrès per calor, a problemes metabòlics, desequilibris endocrins o malalties de la truja com ara metritis, per exemple. S’ha de considerar la possibilitat que hi hagi un problema d’agalàctia quan més de 3 garrins de la mateixa camada moren.
Resum
| La mortalitat de garrins és el resultat d’un conjunt d’interaccions complexes entre la truja, el garrí i l’ambient. Encara que l’aixafament per la truja és la principal causa última de mort dels garrins, aquesta sol ser conseqüència de la hipotèrmia i la inanició. El vigor dels garrins i el seu pes al naixement, així com la conducta maternal de la truja, tenen un efecte molt important en la supervivència dels garrins. Per tant, les estratègies de maneig dirigides a reduir l’estrès de la truja i a millorar el vigor dels garrins en néixer són fonamentals per reduir la mortalitat neonatal. |
Referències
- Alonso-Spilsbury M, Ramírez-Necoechea R, González-Lozano M, Mota-Rojas D, Trujillo-Ortega ME. Piglet survival in early lactation: a review. Journal of Animal and Veterinary Advances 2007, 6: 76-86.
- Edwards SA. Perinatal mortality in the pig: environmental or physiological solutions?. Livestock Production Science 2002, 78:3-12.
- Fraser D. A review of the behavioural mechanism of milk ejection of the domestic pig. Applied Animal Ethology 1980, 6: 247-255.
