Xavier Manteca, Eva Mainau, Déborah Temple
Més informació
Descarregar fitxa tècnica en PDF
El concepte de benestar animal inclou tres elements: el funcionament adequat de l’organisme (el que entre altres coses suposa que els animals estiguin sans i ben alimentats), l’estat emocional de l’animal (incloent-hi l’absència d’emocions negatives com ara el dolor i la por crònica) i la possibilitat d’expressar algunes conductes normals pròpies de l’espècie (Fraser et al., 1997). És important tenir en compte que no totes les conductes són igualment importants pel que fa al benestar de l’animal. Des d’un punt de vista pràctic, la indicació més clara que una conducta és important en si mateixa és que l’animal mostra una resposta d’estrès o manifesta conductes anormals quan no pot expressar la conducta en qüestió. La conducta de nidificació de la truja abans del part o la conducta de furgar dels porcs són exemples d’aquestes conductes importants. Aquests tres principis no són necessàriament contradictoris, sinó que moltes vegades són complementaris (Mendl, 2001).
El benestar animal utilitza un enfocament multidimensional
Els tres principis comentats abans apareixen recollits en diverses definicions “oficials” de benestar animal. Així, per exemple, l’Organització Mundial de la Salut Animal considera que un animal es troba en un estat satisfactori de benestar quan està sa, confortable i ben alimentat, pot expressar el seu comportament innat, i no pateix dolor, por o distrets (WOAH, 2008).
Les cinc llibertats
D’acord amb el principi de les cinc llibertats, el benestar d’un animal queda garantit quan es compleixen els cinc requisits següents (FAWC, 1992; 1993):
- L’animal no pateix set, gana ni malnutrició, perquè té accés a aigua de beguda i se li subministra una dieta adequada a les seves necessitats.
- L’animal no pateix estrès físic ni tèrmic, perquè se li proporciona un ambient adequat, incloent refugi davant les inclemències climàtiques i una àrea de descans còmoda.
- L’animal no pateix dolor, lesions ni malalties, gràcies a una prevenció adequada i/o un diagnòstic i tractament ràpids.
- L’animal és capaç de mostrar la majoria dels patrons normals de conducta, perquè se li proporciona l’espai necessari i les instal·lacions adequades, i s’allotja en companyia d’altres individus de la seva espècie.
- L’animal no experimenta por ni distret, perquè es garanteixen les condicions necessàries per evitar el patiment mental
El principi de les cinc llibertats constitueix una aproximació pràctica molt útil a l’estudi del benestar i especialment a la seva valoració a les explotacions ramaderes i durant el transport i sacrifici dels animals de granja. A més, aquest principi ha constituït la base de moltes de les lleis de protecció dels animals a la Unió Europea i en altres parts del món. Tot i la seva indubtable utilitat, el principi de les cinc llibertats presenta dos problemes. En primer lloc, resulta de vegades excessivament genèric. A més, algunes de les cinc llibertats se superposen entre si. Com a resposta a aquests problemes, s’han proposat aproximacions lleugerament diferents, encara que basades en els mateixos conceptes. En particular, cal tenir en compte la proposta de valoració del benestar animal del projecte Welfare Quality®. El projecte Welfare Quality® és un projecte de recerca de la Unió Europea que es va iniciar el maig del 2004 i va tenir una durada de cinc anys. Al projecte van participar més de 40 institucions científiques de quinze països diferents. Un dels objectius del projecte va ser posar a punt un sistema de valoració del benestar animal que sigui acceptat per la Unió Europea. Cal destacar que els protocols Welfare Quality® inclouen majoritàriament mesures basades directament en els animals, a diferència d’altres protocols que inclouen bàsicament mesures basades a l’ambient.
Valoració global del benestar animal
D’acord amb aquesta proposta, la valoració del benestar animal ha de tenir en compte quatre aspectes:
- Els animals estan alimentats correctament?
- Els animals estan allotjats manera adequada?
- L’estat sanitari dels animals és adequat?
- El comportament dels animals transmet un estat emocional adequat? Aquest darrer aspecte pot ser el més nou i controvertit. D’una manera molt senzilla, fa referència al fet que els animals no haurien d’experimentar por, dolor, frustració o qualsevol altre estat emocional negatiu, almenys de manera crònica o molt intensa.
Allotjar els porcs sobre llit de palla els permet expressar el seu comportament natural de buscar aliment.
Principis i criteris en els protocols Welfare Quality®
Aquestes quatre preguntes són el punt de partida d’un conjunt de 12 criteris en què s’hauria de basar qualsevol sistema de valoració del benestar. Aquests criteris, ordenats segons les quatre preguntes anteriors, són els següents:
Alimentació
- Absència de gana prolongada
- Absència de set perllongada
Allotjament
- Confort en relació amb el descans
- Confort tèrmic
- Facilitat de moviment
Estat sanitari
- Absència de lesions
- Absència de malaltia
- Absència de dolor causat per pràctiques de maneig tals com la castració, el tall de cua, el decornat, etc.
Comportament
- Expressió d’un comportament social adequat, de manera que hi hagi un equilibri entre els aspectes negatius (agressivitat, per exemple) i els positius.
- Expressió adequada d’altres conductes, de manera que hi hagi un equilibri adequat entre els aspectes negatius (estereotípies, per exemple) i els positius.
- Interacció adequada entre els animals i els seus cuidadors, de manera que aquells no mostrin por de les persones.
- Estat emocional positiu.
«El concepte de benestar fa referència a l’estat d’un individu en relació amb el seu entorn, i es pot mesurar»
(Donald Broom, científic en benestar animal)
Els indicadors basats en l’animal ens permeten avaluar el benestar tant en els sistemes intensius com extensius.
Resum
Com a resum, pot ser útil recordar les idees següents:
|
Referències
- Botreau R, Veissier I, Butterworth A, Bracke M B M and Keeling L J 2007 Definition of criteria for overall assessment of animal welfare Animal Welfare 16: 225-228
- Farm Animal Welfare Council 1992 FAWC updates the five freedoms Veterinary Record 17: 357.
- Farm Animal Welfare Council 1993 Second Report on Priorities for Research and Development in Farm Animal Welfare. Londres: DEFRA.
- Fraser D, Weary D M, Pajor E A and Milligan B N 1997 A scientific conception of animal welfare that reflects ethical concerns Animal Welfare 6: 187-205.
- Mendl M 2001 Animal husbandry: Assessing the welfare state Nature 410: 31-32
- World Organization of Animal Health 2008 Introduction to the recommendations for animal welfare, Article 7.1.1. Pages 235-236 in Terrestrial Animal Health Code 2008. World Organization for Animal Health (OIE), Paris, Francia.
