El gos de protecció de ramat (GPR) es considera l’estratègia més eficaç per protegir el bestiar dels atacs de grans carnívors salvatges i també dels atacs de gossos. Tot i això, malgrat l’eficàcia i l’ús generalitzat dels GPR, molts ramaders troben dificultats per criar aquests gossos de manera exitosa, en un món rural en canvi.
El gos de protecció de ramat (GPR), de vegades anomenat “Gos guardià de ramats” o “Mastí”, ha estat subjecte durant anys a mites i creences relacionats amb el seu comportament, cria i maneig.
Els mètodes “clàssics” d’educació i entrenament que ignoren les necessitats bàsiques de comportament dels gossos de protecció de ramats encara es promouen, cosa que porta a situacions dramàtiques tant per als gossos com per al bestiar, els ramaders i els pastors. Juntament amb la desaparició dels depredadors salvatges, es va perdre el coneixement sobre els gossos de protecció de ramats i amb això la seva genètica. Als anys 1970-80, molts ramaders van començar a adoptar el mètode de cria de GPRs seguint les recomanacions i teories de Raymond Coppinger, un investigador dels Estats Units. Aquests mètodes es basen en el càstig i la por, i obvien moltes de les necessitats de comportament dels GPRs. Un cop adults, aquests gossos són més insegurs i solen reaccionar de forma exagerada davant de situacions que ells perceben com amenaçadores.
Hi ha altres mètodes de cria i maneig dels GPRs que fomenten l’enllaç de confiança entre els GPRs i la persona amb qui treballen. Lluny de ser “novedosos”, aquests mètodes es basen en els coneixements dels pastors que conviuen amb el ramat i els gossos.
Aquest resum divulgatiu es basa en els coneixements adquirits mitjançant visites i entrevistes a pastors/es i ramaders/es
Conèixer millor el comportament i el maneig dels GPRs permet identificar els factors clau per implementar-los amb èxit. Això també facilita valorar els pros i contres de treballar amb GPR en funció de la realitat de cada ramat.
Actuació del pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançat per:
