Eva Mainau, Déborah Temple, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
Els requeriments legals relacionats amb el benestar dels porcs en explotacions intensives són conseqüència de l’aplicació de les directives 2001/88/CE del 23 d’octubre del 2001 i 2001/93/CE del 9 de novembre del 2001 que modifiquen la directiva 91/ 630/CEE de 19 de novembre de 1991 relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs. Aquestes normatives es van agrupar a la Directiva 2008/120/CE de 18 de desembre de 2008. Els aspectes més destacats d’aquesta legislació són els següents:
Allotjament de truges gestants
A partir de l’1 de gener de 2013, les truges gestants s’han d’allotjar en grups des de les 4 setmanes després de la cobrició fins a 1 setmana abans de la data prevista de part. El Comitè Científic Veterinari (1997) va informar que alguns problemes importants de benestar com ara estereotípies, agressions sense resoldre i el conseqüent estrès, inactivitat i infeccions del tracte urinari són més comuns en truges allotjades en gàbies que en grups.
“Les estereotípies com ara mossegar les barres o mastegar en buit són freqüents en truges gestants allotjades en gàbies, mentre que són menys freqüents en truges allotjades en grups.”
Truges gestants allotjades en grup amb un sistema d’alimentació electrònica
Els animals allotjats en grup han de disposar d’una superfície lliure per animal d’almenys 1,64 m2 en el cas de les truges de primera gestació i d’almenys 2,25 m2 en el cas de les truges adultes. Quan els animals es mantinguin en grups de menys de 6 animals, la superfície de terra lliure s’incrementarà en un 10%. Quan els animals es mantinguin en grups de 40 individus o més, la superfície de terra lliure es podrà reduir en un 10%. Els costats dels corrals per a truges gestants hauran de fer més de 2,8 m. Quan les truges gestants es mantinguin en grups de menys de 6 animals, els costats del corral han de fer més de 2,4 m. Una part de la superfície lliure per animal especificada anteriorment ha de ser de terre continu. Concretament, les truges de primera gestació han de disposar de 0,95 m2 de sòl continu per animal i les truges adultes han de disposar d’1,3 m2 de sòl continu per animal. En tots dos casos, es reserva com a màxim un 15% del sòl continu a les obertures d’evacuació. La setmana anterior al moment previst del part, les truges adultes i les truges de primera gestació han de disposar de material que els permeti expressar la conducta de nidificació, llevat que sigui tècnicament inviable a causa del sistema de fems líquids utilitzats. Alguns exemples de material de nidificació són palla, fenc, fusta, serradures, compost de xampinyons, torba o una barreja dels mateixos, que no comprometi la salut dels animals.
Característiques de l’slatt
La legislació estableix l’amplada mínima de les biguetes de l’slatt i l’espai màxim entre aquestes biguetes per a truges, garrins (porc des del naixement al deslletament), garrins deslletats (porc no lactant de fins a 10 setmanes d’edat) i porc de producció (porc més de 10 setmanes d’edat, fins al sacrifici).
Amplada mínima de la bigueta |
amplada màxima de l’obertura |
|
| Truges | 80mm | 20mm |
| Garrins | 50mm | 11mm |
| Garrins deslletats | 50mm | 14mm |
| Porcs d’engreix | 80mm | 18mm |
| Amplada mínima de les biguetes i màxima de les obertures dels engraellats en funció del moment de producció | ||
Densitats mínimes en transició i engreix
L’espai mínim per porc en transició i engreix s’especifica a la normativa en funció del pes viu.
Pes viu (Kg) |
m 2 |
| Fins a 10 | 0,15 |
| Entre 10 i 20 | 0,20 |
| Entre 20 i 30 | 0,30 |
| Entre 30 i 50 | 0,40 |
| Entre 50 i 85 | 0,55 |
| Entre 85 i 110 | 0,65 |
| Més de 110 | 1,00 |
| Superfície lliure mínima per animal en transició i engreix | |
Verros
La zona de terre lliure a disposició d’un verro adult haurà de ser com a mínim de 6m2. Quan el recinte s’utilitzi per al cobriment, l’espai requerit serà com a mínim 10m2.
La reducció de les puntes de les dents
La llimada o secció parcial de les dents, abans dels set dies de vida, no podrà realitzar-se de forma rutinària, sinó només quan hi hagi proves que s’han produït
Prevenció de les mossegades de cues
El tall de cua és una manera de reduir l’impacte de les mossegades de cues. El tall de cua no es podrà fer rutinàriament, sinó només quan es pugui demostrar que, malgrat haver implementat totes les mesures preventives de la mossegada de cua, aquesta continua sent un problema a la granja. Si el tall de cua es fa després del setè dia de vida, es durà a terme únicament mitjançant una anestèsia i una analgèsia perllongada practicada per un veterinari. Un dels aspectes més importants en la prevenció de la mossegada de cua és que els animals puguin expressar la conducta de furgar. Per tant, la legislació europea estableix que tots els porcs hauran de tenir accés permanent a una quantitat suficient de materials que permetin unes activitats de recerca i manipulació adequades.
Castració
D’acord amb la legislació vigent, la castració de mascles es pot fer quirúrgicament i sense anestèsia ni analgèsia en garrins de fins a 7 dies de vida. A partir d’aquesta edat, la castració es farà mitjançant una anestèsia i una analgèsia perllongada practicada per un veterinari.
Deslletament
Els garrins no es poden deslletar abans dels 28 dies de vida o dels 21 en cas de disposar d’instal·lacions adequades.
Formació
La legislació estableix que les persones responsables de la cura dels animals han de rebre formació en benestar animal.
Perspectives de futur
Encara que, evidentment, no podem saber amb certesa quin serà el contingut de les noves directives sobre benestar que apareguin en el futur, sembla raonable pensar que la legislació actual no és definitiva, sinó que es continuarà modificant en els propers anys, de manera que els requeriments de benestar augmentaran. Així, per exemple, és molt probable que la castració quirúrgica deixi de ser acceptada a la UE a partir de l’any 2018.
“Les estereotípies es defineixen com a conductes repetitives, invariables i sense funció aparent que indiquen una manca de benestar”
Resum
|
Referències
- Directiva 91/630/CEE de 19 de noviembre de 1991 relativa a las normas mínimas para la protección de cerdos
- Directiva 2001/88/CE de 23 de octubre de 2001 por la que modifica la Directiva 91/630/CEE
- Directiva 2001/93/CE de 9 de noviembre de 2001 por la que se modifica la Directiva 91/630/CEE
- Directiva 2008/120/CE de 18 de diciembre de 2008 relativa a las normas mínimas para la protección de cerdos (versión codificada).
- Fraser AF and Broom DM 1990 Farm Animal Behaviour and Welfare, 3era Edición, Wallingford: CAB International.
- Comité Científico Veterinario de 30 de setiembre de 1997. The welfare of intensively kept pigs. En: Report of the Scientific Veterinary Committee, Animal Welfare Section, to the Commission of the European Union. Doc. XXIV/ScVc/0005/1997.
