Eva Mainau, Déborah Temple, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
Les mamitis es consideren un dels principals problemes de benestar animal i també econòmic a les vaques de llet. Tot i que en els darrers anys s’ha produït una disminució en la incidència de mamitis, encara es continuen registrant altes incidències d’entre el 25% i el 45%. La mamitis és una malaltia multifactorial en què el medi ambient, els patògens i l’hoste (la vaca) interactuen entre si.
Les mamitis causen pèrdues productives i econòmiques
Les mamitis són una de les malalties més costoses d’entre totes les que afecten al bestiar boví lleter. Els costos econòmics directes associats a les mamitis inclouen la disminució de la producció de llet i de la qualitat, l’augment de les despeses veterinàries, la llet descartada (durant el tractament) i les penalitzacions derivades del recompte de cèl·lules somàtiques (RCS). Els costos indirectes principals, que solen ser subestimats pels ramaders, són l’augment de la taxa d’eliminació de vaques i la disminució de la fertilitat. S’estima que cada cas de mamitis clínica suposa una pèrdua mitjana d’uns 200 euros. El cost de les mamitis subclíniques depèn del nombre de vaques amb un alt RCS i és degut principalment a les pèrdues en la producció de llet.
Classificació de les mamitis i agents causals
Les vaques amb mamitis clínica mostren, en general, una aparent inflamació dels mugrons i la seva llet pot contenir coàguls, grumolls i, de vegades, sang. Les vaques amb mamitis subclínica no mostren una inflamació visible de la mamella i el seu diagnòstic es fa mitjançant RCS individual o el test Califòrnia.
Els microorganismes que causen mamitis es classifiquen en contagiosos o ambientals. Els microorganismes contagiosos, com ara S. aureus, S. dysgalactiae i S. agalactiae, no sobreviuen gaire temps fora de la vaca i, en general, el contagi entre animals té lloc durant la munyida. Per contra, els microorganismes ambientals, com ara E. coli, S. uberis, S. faecalis i Klebsiella spp. són invasors oportunistes de la mamella i es poden trobar en diferents substrats com ara el jaç, la femta, etc.
Les mamitis són una malaltia dolorosa
Les mamitis greus són considerades pels ramaders i veterinaris com un dels processos més dolorosos a les vaques de llet. Tot i això, és ben conegut que les vaques amb mamitis lleus o moderades també poden experimentar dolor. De fet, fins i tot les mamitis subclíniques van acompanyades d’un augment dels nivells de bradicinina, un pèptid que actua com a mediador de la resposta d’inflamació del braguer.
Les vaques amb mamitis mostren diversos comportaments associats a la malaltia (per exemple, una reducció del consum d’aliment i apatia). Les vaques amb mamitis redueixen el temps que passen ajagudes a causa del dolor al braguer. Això té efectes negatius importants sobre el benestar i la producció. Cal recordar que la conducta de repòs és un comportament molt important per a les vaques de llet i les vaques sanes romanen ajagudes unes 12-13 hores al dia. A més, alguns estudis mostren canvis molt pronunciats a la lateralitat de la conducta de repòs, ja que les vaques disminueixen el temps que estan tombades sobre el costat del quarter afectat.
Indicadors del dolor causat per les mamitis a les vaques de llet
Indicadors de comportament
Increment
- Inquietud durant la munyida
- Distància entre els garrons quan la vaca està de peu
Disminució
- Temps ajaguda
- Temps menjant
- Rumia
- Temps dedicat a la conducta d’empolainament (llepar-se)
Indicadors fisiològics i productius
Increment
- Freqüència cardíaca i respiratòria
- Temperatura rectal
- Proteïnes de fase aguda
Disminució
- Producció i qualitat de la llet
- Consum de matèria seca
S’han identificat diferents indicadors de dolor (tant de comportament com de fisiològics) relacionats amb les mamitis. Durant almenys 3 dies després de la detecció d’un cas de mamitis, les vaques mostren més inquietud durant la munyida, ja que són més propenses a donar patades i augmenten la freqüència de passos a la sala de munyida.
Quan la vaca està de peu, la distància entre els garrons és superior a les vaques amb mamitis que a les vaques sanes, indicant que el dolor a causa de la inflamació del braguer resulta en un canvi de postura de les potes del darrere. A banda de reduir la rumia, les mamitis també poden reduir la motilitat del rumen, cosa que redueix la degradació microbiana de l’aliment ingerit.
En relació amb els indicadors fisiològics, les proteïnes de fase aguda (PFA) com ara l’amiloide sèric A i l’haptoglobina, augmenten ràpidament al sèrum i la llet durant un cas de mamitis. Les PFA són uns bons indicadors d’infecció, estrès, inflamació i dolor relacionats amb les mamitis.
Hiperalgèsia i al·lodínia
Les mamitis greus causen tant hiperalgèsia (augment de la sensibilitat al dolor) com al·lodínia (procés pel qual estímuls que en principi no haurien de ser dolorosos causen dolor). Les vaques amb mamitis lleus o moderades també poden mostrar hiperalgèsia durant almenys 4 dies. Alguns possibles indicadors d’al·lodínia són la conducta agressiva i la manca de flux de llet quan hi ha una manipulació adequada de la mamella durant la munyida.
Prevenció i recomanacions de maneig
Segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, 2009), els factors de risc més importants per a les mamitis són la manca d’higiene del jaç (especialment per als microorganismes ambientals) i els equips de munyida incorrectament dissenyats, usats o mantinguts (especialment per als microorganismes contagiosos). L’ambient on es troben les vaques (especialment les zones de descans i de pas, així com la sala de munyida) ha d’estar net, sec i ben ventilat. Durant la munyida s’aconsella implementar programes de prevenció i control rutinaris (per exemple, preparar i desinfectar els mugrons de manera adequada, munyir les vaques sanes a l’inici i les vaques infectades al final, etc.). És molt important la identificació precoç dels casos de mamitis tant en lactació com durant el període sec, així com el seu adequat seguiment i tractament. Les vaques amb mamitis sistèmiques greus han de ser allotjades en una àrea separada. Per assegurar un funcionament adequat del sistema immunològic de les vaques, és important mantenir una nutrició adequada i minimitzar les situacions d’estrès.
El contacte de la mamella amb una superfície bruta abans o després de la munyida augmenta el risc de patir mamitis
Tractament del dolor
En els casos de mamitis clínica, es recomana un tractament amb antibiòtics i antiinflamatoris. Els antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) mostren una major eficàcia en la reducció dels signes clínics associats a mamitis que els glucocorticoides. L’administració d’AINEs en vaques amb mamitis induïdes experimentalment permet disminuir la inflamació i el dolor al braguer, mantenir la motilitat del rumen, disminuir la temperatura rectal i la freqüència cardíaca, i en alguns casos millorar el consum d’aliment i augmentar la producció de llet. Encara que hi ha pocs estudis, l’administració d’AINE en vaques amb mamitis no induïdes redueix el dolor i, la freqüència cardíaca i respiratòria, així com el RCS. A més, l’administració d’AINE resulta en una reducció de vaques eliminades del ramat com a conseqüència de les mamitis. Finalment, les vaques tractades amb AINE es recuperen abans que aquelles que únicament reben antibiòtics.
“Totes les mamitis clíniques, tant moderades com greus, causen dolor”
Subscriu-te a AWECUneix-te a la nostra llista de correu per rebre els nostres documents tècnics!
Gràcies
Uneix-te a la nostra llista de correu per rebre els nostres documents tècnics!