Déborah Temple, Eva Mainau, Xavier Manteca
Descarregar PDF
Els ramaders i ramaderes de boví de llet valoren la munyida com una de les tasques rutinàries més important i també més agraïdes, entre altres coses perquè la munyida és el moment d’interacció directa més freqüent entre les vaques i el personal. A més, el dolor crònic associat a malalties o lesions i qualsevol situació estressant són susceptibles de produir una disminució de la producció de llet.
En termes de malalties i lesions relacionades amb la munyida en si, és especialment rellevant la prevenció de les lesions del mugró i de les mastitis (especialment quan estan involucrats els microorganismes de les mastitis contagioses). La major incidència de mastitis sol passar durant el pic de lactació i les vaques amb una taxa de flux de llet més alta són més susceptibles a les infeccions a través del canal del mugró. Hi ha certa evidència que la incidència de mastitis es pot reduir mitjançant l’augment de la freqüència de munyida. D’altra banda, una munyida més freqüent pot augmentar el risc de lesions al mugró i d’infecció per patògens ambientals després de la munyida.
La munyida automàtica és una pràctica cada vegada més comuna en la producció lletera. Pel que fa al benestar de la vaca, l’ús de sistemes de munyida automàtics té tant avantatges com desavantatges, i alguns estudis recents conclouen que la munyida automàtica i la munyida convencional són igualment acceptables en
“La cura rutinària dels animals, com ara la desinfecció dels mugrons i la neteja i el control dels equips de munyida, són de gran importància per garantir el benestar animal durant la munyida”
L’estrès agut durant la munyida redueix la producció de llet a través d’una inhibició central de la secreció d’oxitocina, així com pels efectes perifèrics de les catecolamines. L’oxitocina, que és una hormona secretada pel sistema nerviós central al torrent circulatori, és la responsable principal del reflex d’ejecció de llet. La secreció d’oxitocina resulta ser molt important per optimitzar la producció de llet. Diversos factors d’estrès com l’aïllament social, l’exposició a entorns nous (sobretot en el cas de les vaques de primer part) o la por de les persones presents a la sala de munyida inhibeixen l’ejecció de la llet.
A més a més, del seu impacte sobre la productivitat, el comportament agitat de les vaques en situacions d’estrès augmenta el risc per als treballadors.
Durant la munyida, la presència d’un cuidador que manipula els animals amb moviments bruscos i imprevisibles, cridant i/o copejant pot fer que les vaques “retinguin” la llet a causa de la inhibició de la secreció d’oxitocina. Els estudis que comparen granges amb condicions ambientals similars amb vaques de mateixa genètica han demostrat que les granges que tenen produccions de llet més altes són les que tenen el personal que més solen parlar i tocar les vaques. Els animals resulten alhora menys porucs, es mouen amb més facilitat i calma, i s’acosten més a les persones. Només la presència d’un cuidador que provoca aversió als animals durant la munyida és suficient per augmentar la llet residual en un 70% i reduir la producció de llet.
\n
“En condicions comercials, 30% de la variabilitat entre granja en producció de llet s’atribueix a una diferència en el grau de por de les vaques”
- Maximitzar els contactes positius, com ara parlar, recolzar la mà al llom de l’animal, acariciar les vaques, fer moviments lents i anticipats, etc.
- Reduir els contactes negatius, com els crits, els cops, els moviments ràpids i inesperats, etc.
- També es poden utilitzar altres petits consells per millorar el moviment dels animals: per exemple, proporcionar premis (petites quantitats de pinso) quan les vaques entren a la sala de munyida redueix el temps d’entrada a la sala i facilita el flux d’animals sense haver de fer servir tècniques de maneig desagradables per a l’animal.
Diversos indicadors de comportament poden ser útils per identificar alguns problemes de benestar relacionats amb la munyida:
- Durant la munyida, la freqüència de passos es pot utilitzar com un indicador de manca de confort (ex. dolor crònic) i de por cap a les persones. Els animals ansiosos i nerviosos presenten més freqüència de passos. Les vaques que reben un maneig adequat i tranquil tenen una distància de fugida més curta (distància entre la persona que s’acosta a l’animal i el mateix animal en el moment en què es comença a retirar) i presenten una freqüència de passos més baixa durant la munyida .
- Les vaques que experimenten dolor a causa de lesions al mugró són més propenses a donar patades durant la munyida. Les vaques porugues tendeixen a no donar patades. La freqüència de patades és també un indicador de la incomoditat causada per un flux de llet baix.
- L’augment de les defecacions, les miccions i les vocalitzacions són indicadors d’estrès agut i de por aguda a les vaques. La freqüència augmenta quan l’animal està aïllat o quan s’allotja en entorns nous que la vaca desconeix. Curiosament, aquests indicadors no solen aparèixer tan sovint en presència del ramader o la ramadera quan la relació humà-animal és bona. Per tant, la presència d’una persona pot reduir la resposta de por de les vaques durant la munyida.
