Conducta de descans i eficiència productiva de les vaques de llet: una visió pràctica

Déborah Temple, Fernando Bargo, Eva Mainau, Ignacio Ipharraguerre, Xavier Manteca
Descarregar PDF

La conducta de descans és molt important per a les vaques de llet i la manca de descans i de son tenen un impacte negatiu molt pronunciat sobre la producció i el benestar de les vaques lleteres. Les instal·lacions tenen un efecte substancial en la conducta de descans, la salut i el rendiment de les vaques lleteres. D’altra banda, cada sistema d’allotjament té avantatges i desavantatges en termes de benestar; en aquesta fitxa tècnica es presenta el cas del grup Chiavassa a Argentina, que ha implementat amb èxit un sistema de jaç de tipus compost a la seva granja, millorant l’eficiència productiva de les vaques.

Importància de la conducta de descans

Les vaques lleteres han de descansar durant aproximadament 10-12 hores al dia i la conducta de descans és fins i tot més important per a les vaques que la conducta d’alimentació i interaccionar amb altres vaques. El temps que les vaques dediquen al descans és important, ja que la reducció del temps que romanen ajagudes pot afectar tant la producció com el benestar. Quan està ajaguda, una vaca optimitza la rumia i produeix més saliva, reduint així el risc d’acidosi ruminal. Així mateix, l’aportació de sang al braguer és més gran en una vaca ajaguda (al voltant de 5 L/min) que en una vaca de peu (al voltant de 3L/min); això millora la funció del braguer i augmenta la producció de llet. Quan una vaca està massa temps dreta, la pressió dins de la càpsula de la peülla augmenta i això produeix hipòxia (reducció del subministrament d’oxigen) i isquèmia (flux sanguini restringit) augmentant el risc de coixeses. D’altra banda, la competència per un lloc còmode per descansar pot desencadenar conflictes entre les vaques, cosa que pot causar estrès crònic i augmentar el risc de malalties i problemes reproductius.

S’utilitzen diversos indicadors de comportament per avaluar el confort de les vaques, incloent-hi el temps total que romanen ajagudes, la freqüència amb què es s’ajeuen i la durada de cada episodi de descans. Quan les vaques estan còmodes, el temps total de descans augmenta i a més cada episodi de descans dura menys temps, ja que les vaques prefereixen aixecar-se i desplaçar-se més sovint. Per contra, quan les vaques no estan còmodes, prefereixen romandre de peu per el dolor associat cada vegades que s’ajeuen o es posen de peu . A més, en aquests casos a on el lloc on descansen no està bé, també augmenta el nombre de vaques estirades parcialment o totalment fora de la zona de descans (per exemple, al passadís). Finalment, en granges amb cubicles inadequats augmenta el nombre de vaques que realitzen la conducta anomenada “perching”, que consisteix que la vaca té les dues potes davanteres a sobre del cubicle i les dues del darrere al passadís.

El somni

Les vaques adultes dormen durant aproximadament 4 hores al dia, sobretot durant la nit. El somni, especialment el somni REM (de l’anglès “rapid eye movement”), passa amb més freqüència quan la vaca està descansant amb el coll relaxat i el cap recolzat al seu flanc. Quan les vaques estan correctament adaptades al seu entorn no dormen mai de peu si no que dormen quan estan ajagudes. Una disminució del temps total de descans a causa de males condicions d’allotjament afectarà el son i, alhora, la manca de son pot alterar el sistema endocrí, augmentar la despesa energètica i perjudicar la funció immune.

Vaca adoptant la típica postura de son REM a la granja Chiavassa.

Principals problemes de benestar relacionats amb l’allotjament

L´allotjament té un impacte substancial sobre la conducta de descans, la salut i el rendiment de les vaques lleteres. No hi ha un sistema d’allotjament perfecte en termes de benestar animal, ja que el maneig a cada explotació té un efecte molt més important que el sistema d’allotjament en si mateix.

L’estabulació lliure en cubicles és el sistema més comú. Els cubicles varien en gran mesura en termes de disseny, tipus de llit i qualitat del terra. Les dimensions dels cubicles no sempre s’ajusten a la mida corporal o al pes de les vaques i uns cubicles mal dimensionats fan que algunes vaques es quedin dretes fent “perching” i d’altres s’estirin fora de la zona de descans. Els cubicles incòmodes redueixen el temps que les vaques descansen perquè no poden posar-se en postures per descansar correctament. Això altera els patrons de son i té un impacte negatiu sobre la producció. La seqüència normal de moviments que realitzen les vaques per jeure i desprès per aixecar-se resulta molt més fàcil quan els cubicles estan correctament dissenyats i tenen un llit tou. Les superfícies toves redueixen la incidència d’inflamacions a les articulacions del carp, ja que les vaques s’aixequen recolzant el pes del cos sobre les potes davanteres. Un llit dur i uns terres abrasius i relliscosos augmenten el risc de lesions i coixeses.

L’estabulació lliure sobre jaç de palla o de compost només es fa servir en un nombre relativament petit de granges a Europa, però la seva popularitat va en augment. Els indicadors de comportament relacionats amb la conducta de descans suggereixen que les vaques estan més còmodes en aquests sistemes. Així mateix, aquests sistemes redueixen la incidència de lesions de les potes. D’altra banda, però, aquests sistemes requereixen un maneig intensiu i comporten un augment dels costos de producció deguts al material que s’utilitza com a jaç. A més, les vaques solen estar més brutes en aquests sistemes en comparació amb els sistemes més convencionals. La neteja tant del terra com de les vaques és important no només perquè prefereixen descansar sobre un terra net, sinó també perquè la brutícia augmenta el risc d’infeccions i de coixeses. En efecte, la brutícia estova l’estoig corni de les peülles, augmentant el risc de lesions i danya la pell de l’espai interdigital, exposant els teixits més profunds als microorganismes.

“Garantir una conducta de descans adequada augmenta l’eficiència productiva”< /h3>

Cas pràctic – Granja Chiavassa

La lleteria del Grup Chiavassa, ubicada a la província de Santa Fe a Argentina, muny aproximadament 1000 vaques Holstein en un sistema indoor amb dieta TMR, amb un lot de 300 vaques d’alta producció. Cada dia s’estima el consum real de matèria seca a cada corral, calculant la diferència entre l’aliment ofert i el rebutjat.

Des del 2014 la lleteria Chiavassa disposa d’una instal·lació amb jaç de tipus compost (“compost barn”) per al lot de vaques d’alta producció. Les vaques s’allotjaven prèviament a un sistema obert sobre terra. És important recordar que per a un bon funcionament, el compost requereix un maneig diari molt curós. A més, les vaques han de disposar d’espai suficient.

Durant els 3 mesos posteriors al canvi d’instal·lacions, les vaques d’alta producció van augmentar un 30% l’eficiència de conversió (1,80 vs. 1,40 litres/kg MS) sense que el consum de matèria seca (27,5 kg /dia) es modificarà de forma significativa. En altres paraules, consumint la mateixa quantitat d’aliment, les vaques allotjades a les noves instal·lacions de jaç amb compost van produir 49 litres/dia en lloc de 39 litres/dia. Pel que fa a l’impacte econòmic, l’augment de litres lliures d’alimentació va ser del 36% (38,5 vs. 28,3 litres/dia) (veure Taula).

Canvis en l’eficiència, el consum i la producció en vaques d’alta producció en passar de les instal·lacions antigues sobre terra a unes instal·lacions noves amb jaç de compost.

Resum

Referències