Eva Mainau, Déborah Temple, Pol Llonch, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
L’assecat provoca congestió de la glàndula mamària causant dolor i és més pronunciat en el cas de les vaques d’alta producció i d’assecat brusc. Hi ha dos tipus d’indicadors per identificar les vaques que pateixen dolor al braguer. En primer lloc, les vaques poden mostrar conductes d’evitació durant la palpació del braguer (fitxa tècnica número 14). En segon lloc, les vaques poden veure reduïda la seva conducta de descans com a resultat del dolor al braguer, probablement en un intent d’alleujar la pressió sobre aquesta zona. Això s’explicarà amb més detall a la present fitxa tècnica.
Importància de la conducta de descans
Un dels components essencials del benestar animal és la possibilitat d’expressar un comportament normal. Se sap que la conducta de descans és un comportament prioritari a les vaques de llet. Aquests animals necessiten jeure i la motivació augmenta després d’un període de privació. En aquest sentit, el temps que les vaques dediquen al descans i romanen ajagudes és important, ja que la seva reducció pot afectar tant la producció com el benestar. Entre altres beneficis que es poden citar, és important destacar que quan una vaca està ajaguda, optimitza la rumia i produeix més saliva que quan està de peu, reduint així el risc d’acidosi ruminal. A més, hi ha una correlació alta entre la incidència de lesions podals i el temps que una vaca roman ajaguda i, de fet, les vaques que romanen en aquesta posició durant períodes de temps més curts són les més propenses a patir coixeses.
La conducta de descans és afectada per molts factors, incloent-hi l’allotjament, la densitat, el clima (la temperatura ambient i el possible estrès per calor), la salut dels animals i les interaccions socials entre les vaques. Quan l’allotjament no és adequat (terres durs, jaç humit, cubicles petits) la vaca redueix el temps que passa ajaguda. En aquest sentit, la conducta de descans es pot potenciar duent a terme canvis relativament senzills en el maneig dels cubicles. Per exemple, les vaques seques allotjades en cubicles augmenten el temps que romanen ajagudes de 9 a 14 hores al dia en canviar el seu jaç de serradures humit a un jaç sec. A més, les vaques es queden més temps de peu amb les dues potes davanteres dins del cubicle quan el jaç és humit, mostrant una clara preferència per una superfície de descans seca.
Els indicadors proposats pels protocols de benestar Welfare Quality® per a vaques de llet poden ajudar als ramaders i als veterinaris a detectar alguns problemes relacionats amb la conducta de descans. Independentment del sistema d’allotjament utilitzat (cubicles o jaç sense cubibles), es considera que hi ha un problema greu a la zona de descans quan el temps mitjà necessari per jeure és superior a 6,3 segons i/o quan un elevat percentatge de vaques estan parcial o totalment ajagudes fora de la zona de descans.
Indicadors i eines per monitoritzar el comportament de descans a les vaques de llet
Per avaluar el confort de les vaques, es poden utilitzar diversos indicadors de comportament, incloent-hi el temps total que les vaques romanen ajagudes, la freqüència amb què s’ajauen i la durada de cada episodi de descans. Les vaques sanes en lactació solen descansar durant aproximadament 10-12 hores al dia, estant aquest temps dividit en 8-10 episodis al dia. En sistemes ben dimensionats i amb un maneig adequat, s’ha descrit que les vaques seques sanes romanen ajagudes descansant unes 14 hores al dia. Tant en condicions experimentals com comercials, s’han desenvolupat mètodes per registrar automàticament aquests indicadors de comportament. En relació amb això, el monitoratge automàtic i continu del comportament dels animals durant períodes de 24 hores en granges comercials pot ajudar els ramaders i veterinaris a avaluar el confort i la salut dels animals. Hi ha diferents tipus de dispositius que compleixen aquest objectiu, com els podòmetres que registren el temps de descans en bestiar boví de llet. Aquests dispositius són precisos i es poden trobar diverses marques disponibles al mercat (ex. Onset Pendant G, Ice Tags). Es col·loquen al voltant del coll, del cos o de les potes de les vaques.
Efecte del dolor al braguer sobre la conducta de descans
Entre els factors que poden alterar la conducta de descans trobem la recuperació insuficient, els estats de frustració, la incomoditat o el dolor i problemes de salut com ara coixeses i/o lesions, entre d’altres.
La reducció del temps que una vaca roman ajaguda s’ha utilitzat per avaluar la incomoditat causada per la distensió del braguer a causa de l’acumulació de llet. Per posar un exemple, una reducció en la freqüència de munyides de dues vegades a una al dia a mitjans de lactació augmenta la pressió al braguer i el degoteig de llet i, a més, les vaques romanen menys temps ajagudes. Després d’eliminar una munyida al dia, totes les vaques mostren que estan incòmodes quedant-se de peu a la zona de descans en lloc d’estirar-se. En relació amb això, s’ha demostrat que les vaques redueixen la seva conducta de descans a causa del dolor al braguer, probablement en un intent d’alleujar la pressió que pateixen sobre aquesta zona. De fet, l’endemà d’haver dut a terme una inducció experimental d’una mamitis clínica, s’observa una reducció significativa del 10% del temps en què les vaques s’ajeuen. No obstant això, en general, en vaques amb mamitis, la freqüència amb què es s’ajeuen les vaques i la durada de cada episodi de descans no sol modificar-se.
L’endemà d’un assecat brusc, les vaques que produeixen menys de 10L/dia no alteren el temps mitjà que romanen ajagudes. No obstant això, les vaques que produeixen més de 16L/dia a l’assecat, sí que es redueix el temps mitjà ajagudes, augmenta la freqüència en tombar-se per jeure i es redueix la durada de cada episodi de descans, cosa que pot ser indicativa d’incomoditat física. A partir del segon dia després de l’assecatge, la conducta de descans es modifica en la direcció contrària: les vaques augmenten el temps que romanen ajagudes, disminueix la freqüència amb què ho fan i augmenten la durada de cada episodi de descans. Això podria ser conseqüència de l’anomenat “efecte rebot” (“rebound effect”), és a dir, que les vaques necessiten descansar i la seva motivació augmenta després d’un període de privació.
“La reducció del temps que les vaques romanen ajagudes a l’assecat és un indicador de dolor al braguer”
Recomanacions de maneig i tractament del dolor
Tot i les evidències que indiquen que l’assecatge pot comportar efectes negatius sobre el benestar animal, hi ha molt poques estratègies pràctiques per reduir els problemes de benestar en el moment de l’assecatge.
En general, les vaques seques s’allotgen a patis o pastures, cosa que promou l’exercici durant el període sec. De forma alternativa, es recomana ubicar a les vaques seques en patis amb jaç i passadissos pavimentats amb una zona de descans equivalent a 10 m2/vaca i una zona d’alimentació prou gran perquè totes les vaques mengin alhora (un mínim de 0,76 m de menjadora per vaca). El material de llit s’ha de canviar regularment (preferiblement cada dia). A més, les vaques seques han d’estar protegides dels corrents d’aire extrems i disposar d’una zona seca per descansar totes les hores del dia que vulguin.
D’altra banda, les vaques seques s’han d’ubicar tan lluny com sigui possible de la sala de munyida, ja que la visió, el so i l’olor procedents de la sala estimularà el reflex d’ejecció de llet.
Per acabar, en vaques d’alta producció es recomana la inhibició de la producció de prolactina per reduir la producció de llet en el moment de l’assecatge, disminuir la inflamació i la congestió del bragyer, així com promoure la involució mamària. Per exemple, l’administració d’una dosi única de cabergolina per via intramuscular com a facilitador de l’assecatge redueix eficaçment el dolor al braguer. Així doncs, s’observa que les vaques tractades amb cabergolina romanen més temps ajagudes que les vaques control durant l’endemà de l’assecat.
Resum
| La conducta de descans és un element essencial per assegurar el benestar a les vaques de llet. La conducta de descans es pot mesurar automàticament utilitzant sensors. Hi ha diversos paràmetres que ens poden indicar que les vaques pateixen dolor al braguer: una reducció en el temps que romanen ajagudes, un augment de la freqüència amb què s’ajeuen i una reducció en la durada de cada episodi de descans. Es recomana l’ús d’inhibidors de la prolactina com a facilitador de l’assecatge. Els inhibidors de la prolactina promouen la involució de la glàndula mamària després de l’assecatge i aquest efecte permet minimitzar el dolor derivat de la congestió i la pressió al braguer, cosa que contribueix al millor descans de les vaques. |
Referències
- Bach A, De-Prado A, Aris A 2015. Short communication: The effects of cabergoline administration at dry-off of lactating cows on udder engorgement, milk leakages, and lying behaviour. Journal of Dairy Science 98: 1-5.
- Chapinal N, Zobel G, Painter K, Leslie KE 2014. Changes in lying behaviour after abrupt cessation of milking and regrouping at dry-off in freestall-housed cows: A case study. Journal of Veterinary Behavior 9: 364-369.
- Isaka N, Mainau E, Temple D, Lopez A, De-Prado A, Bertulat S, Heuwieser W, Manteca X. Effect of cabergoline on lying behavior and udder pain in dairy cows at dry-off (unpublished data, under revision to the Journal of Dairy Science).
- Ledgerwood DN, Winckler C, Tucker CB 2010. Evaluation of data loggers, sampling intervals, and editing techniques for measuring the lying behavior of dairy cattle. Journal of Dairy Science 93: 5129-5139.
- Metz JHM 1985. The reaction of cows to a short-term deprivation of lying. Applied Animal Behaviour Science 13: 301-307.
- O’Driscoll K, Gleeson D, O’Brien B, Boyle L 2011. Does omission of a regular milking event affect cow comfort?. Livestock Science 138: 132-143.
