Dolor i incomoditat de la glàndula mamària de les vaques de llet a l’assecatge

Eva Mainau, Déborah Temple, Xavier Manteca

Més informació
Descarregar PDF

L’assecat de les vaques de llet implica la interrupció gradual o brusca de la munyida. La interrupció gradual de la munyida s’aconsegueix reduint l’energia consumida (menys aliment) o reduint la freqüència de munyida abans de l’assecat. Aquests dos procediments estan associats amb la congestió del braguer causant incomoditat i dolor, que són més pronunciats en el cas de les vaques d’alta producció i quan l’assecatge és brusc.

Canvis fisiològics a la glàndula mamària

A l’assecatge, la glàndula mamària continua sintetitzant i secretant llet incrementant la pressió intramamària podent causar dolor i incomoditat. La llet s’acumula als alvèols i els conductes galactòfors de la glàndula mamària produint distensió del braguer 16 hores després de l’inici de l’assecatge. Posteriorment, hi ha una degeneració de les cèl·lules secretores seguit d’una disrupció de les estructures alveolars i lobulars del braguer. Unes 16-18 hores posteriors a l’assecatge, la pressió intramamària augmenta ràpidament produint goteig de llet i una resposta inflamatòria moderada. La inflamació produeix un augment transitori del flux de sang, un increment del nombre de neutròfils a la llet i uns canvis a les unions estretes. La pressió intramamària arriba al màxim 2 dies després de l’assecat, després baixa, però és present durant els 4 o 6 dies posteriors a l’assecat brusc.

Factors que afecten el dolor causat per l’assecat

1. Factors que afecten el dolor causat per l’assecat

Les vaques que produeixen més llet a l’assecatge (>20Kg/dia) tenen volums majors de secreció mamària durant l’inici de la involució comparat amb les vaques que produeixen menors quantitats de llet (<15Kg/dia). Actualment, l'assecatge suposa la interrupció de la munyida de vaques que estan produint quantitats significatives de llet, com ara 20-35Kg/dia, i en alguns casos fins i tot fins 50Kg/dia. El risc de dolor a causa de la congestió del braguer durant l'assecatge és més gran a les vaques d'alta producció.

2. Interrupció brusca de la munyida

La interrupció brusca de la munyida uns 40 – 50 dies abans del dia previst de part és una pràctica de maneig freqüent. Algunes granges prefereixen disminuir la freqüència de munyida diversos dies abans de l’assecat per reduir la producció de llet. Tot i així, hi ha algunes evidències que aquesta pràctica podria causar cert grau d’incomoditat a causa de la distensió del braguer.

3. Les primípares

Les vaques primípares poden experimentar més incomoditat durant l’assecatge que les vaques multípares. A banda de la seva manca d’experiència prèvia, les vaques primípares tenen una corba de lactació amb més persistència i una immaduresa relativa de la glàndula mamària. Aquests factors poden disminuir la tolerància de les vaques primípares a les pressions intramamàries altes.

Indicadors de dolor causats per l’assecat

1. Conducta de repòs

Les vaques redueixen la seva conducta de repòs com a resultat del dolor al braguer, probablement en un intent d’alleujar la pressió que pateixen sobre aquesta zona. Això s’explicarà més detalladament a la propera fitxa tècnica.

2. Resposta de comportament a la manipulació del braguer

L’avaluació de la reacció dels animals quan estan sent manipulats és un mètode que es fa servir de forma comuna per valorar el dolor. Aquest mètode es considera vàlid i fiable sempre que la reacció de l’animal sigui puntuada de manera estandarditzada. La sensibilitat al dolor ha estat quantificada usant l’estimulació mecànica (algòmetres) o tèrmica (làser de CO2) en una de les potes posteriors o directament a sobre del braguer. Aquests mètodes mesuren el llindar nociceptiu, que es defineix com el menor estímul necessari per provocar una resposta de dolor. Quan un estímul s’aplica en una zona dolorosa, la vaca respon amb un comportament d’evitació com per exemple, donant patades, aixecant la pota o sacsejant la cua intensament. La disminució del llindar nociceptiu es tradueix en una sensació dolorosa més gran. Fins ara, l’ús d’aquests mètodes en vaques de llet s’ha dirigit especialment a l’avaluació de dolor associat a coixeses o mamitis. Recentment, s’ha descrit una escala per avaluar el dolor al braguer associat a la congestió del braguer de les vaques seques. Les vaques són classificades en 4 categories (0=sense dolor al braguer; 1=dolor lleuger al braguer; 2=dolor moderat al braguer; 3=dolor fort al braguer) depenent de la seva reacció a la palpació del braguer (des de no tenir cap resposta de comportament a mostrar rebuig a la palpació). Hi ha evidències que indiquen que l’endemà de l’assecat al voltant del 21% de les vaques pateixen dolor al braguer en resposta a la seva congestió.

3. Mesures de congestió i pressió del braguer

Un cop s’interromp la munyida, la llet acumulada al teixit mamari causa un augment de la pressió intramamària. La congestió del braguer després de l’inici de l’assecatge reflecteix l’alta pressió que hi ha dins del braguer. Aquesta pressió pot conduir al deteriorament del teixit i causar dolor. Algunes mesures de congestió i/o pressió del braguer han estat suggerides com a mesures indirectes de dolor al braguer:

• La pressió al braguer es pot mesurar aplicant estímuls mecànics en aquesta zona o mitjançant palpació.
• La variació en la distància entre mugrons abans de l’última munyida i l’endemà de l’assecatge és una mesura pràctica per avaluar la congestió del braguer.
• El degoteig de llet de la glàndula mamària es defineix com el flux o gota de llet que cau des d’un mugró i és un factor de risc per al desenvolupament d’infeccions intramamàries.
• L’increment de les vocalitzacions pot ser indicatiu del dolor a causa de la congestió del braguer, així com de períodes d’estrès intens o de gana durant l’assecat.

L’assecat és una situació estressant

L’assecat causa estrès fisiològic. El dolor causat per l’elevada pressió intramamària després de l’inici de l’assecatge s’acompanya d’una resposta d’estrès. Les vaques d’alta producció amb un assecat brusc, en lloc de gradual, mostren una pressió més gran al braguer, i un major increment de la concentració fecal de glucocorticoides, que és un indicador d’estrès crònic. A més, qualsevol situació nova pot desencadenar estrès. L’assecat se sol associar amb diverses pràctiques de maneig que poden ser percebudes per l’animal com a factors estressants. Per exemple, les vaques seques es traslladen a un altre corral on es reagrupen amb altres vaques i on reben una dieta baixa en energia. Cal destacar que l’estrès és sumatori i que el risc de patir infeccions intramamàries s’incrementa amb la resposta d’estrès.

Recomanacions en el maneig i el tractament del dolor

1. Minimitzar situacions que poden causar estrès crònic, com ara la competició pel menjar, l’aigua o un lloc confortable per descansar i jeure. Idealment, els corrals han d’incloure una menjadora suficientment llarga perquè totes les vaques puguin menjar al mateix temps (mínim 0,76 m de menjadora per vaca). A més, cada corral hauria de tenir almenys dos punts d’aigua que funcionin correctament.
2. Un cop s’inicia l’assecatge, es recomana observar les vaques. Identificar el possible degoteig de llet, palpar el braguer i avaluar el dolor al braguer pot ser útil per estimar la incidència de problemes de benestar relacionats amb l’assecat.
3. Es recomana inhibir la producció de prolactina a les vaques d’alta producció per reduir la producció de llet a l’assecatge i per estimular la involució mamària. Per exemple, l’ús d’una dosi única de cabergolina a l’assecatge, com a potencial facilitador de l’assecatge, redueix de manera efectiva el degoteig de llet, la incomoditat i el dolor a causa de la congestió del braguer.


Determinació de la congestió del braguer mitjançant l’ús d’un algòmetre digital modificat per la soldadura d’una volandera de 2cm a 2cm de la punta de l’algòmetre (Bach i col·l. 2015)
(Foto cortesia de l’institut de recerca IRTA, Espanya)

Resum

L’assecat és un període dolorós i estressant. El braguer continua sintetitzant i secretant llet durant la involució resultant en un augment de la pressió intramamària que potencialment pot causar dolor a les vaques. El risc és més gran en el cas de vaques d’alta producció que han estat assecades de forma brusca. L’observació del comportament de rebuig a la palpació del braguer ajuda a detectar les vaques que pateixen dolor. Es recomana l’ús d’inhibidors de prolactina com a facilitadors de l’assecatge ja que estimulen la involució mamària i redueixen el dolor.

---

Referències

• Bach A, De-Prado A, Aris A 2015. Short communication: The effects of cabergoline administration at dry-off of lactating cows on udder engorgement, milk leakages, and lying behaviour. Journal of Dairy Science 98: 1-5.
• Bertulat S, Fischer-Tenhagen C, Suthar V, Möstl E, Isaka N, Heuwieser W 2013. Measurement of fecal glucocorticoid metabolites and evaluation of udder characteristics to estimate stress after sudden dry-off in dairy cows with different milk yields. Journal of Dairy Science 96: 3774-3787.
• Chapinal N, Zobel G, Painter K, Leslie KE 2014. Changes in lying behaviour after abrupt cessation of milking and regrouping at dry-off in freestall-housed cows: A case study. Journal of Veterinary Behavior 9: 364-369.
• Davis SR, Farr VC, Stelwagen K 1999. Regulation of yield loss and milk composition during once-daily milking: a review. Livestock Production Science 59: 77-94.