Efecte del descornat i del desmotxat en el benestar del bestiar boví

Eva Mainau, Déborah Temple, Xavier Manteca

Més informació
Descarregar PDF

El descornat i el desmotxat són pràctiques relativament freqüents en el bestiar boví. Els motius principals d’aquestes pràctiques són que els animals sense banyes resulten més fàcils de manejar i són potencialment menys perillosos tant per a les persones com per als altres animals. A més, els animals sense banyes requereixen menys espai de corral i de menjadora que els animals amb banyes. Els procediments més utilitzats actualment són el desmotxat per cauterització, el desmotxat químic mitjançant l’aplicació d’una substància càustica i el descornat per amputació. Mentre que el desmotxat sol realitzar-se durant les primeres 4-6 setmanes de vida de l’animal, quan els botons germinals de les banyes tenen entre 5 i 10 mm de longitud, el descornat es realitza quan la banya ja està formada.

El descornat i el desmotxat són pràctiques doloroses

Encara que el desmotxat i el descornat estan justificats per raons de maneig i fins i tot de benestar dels animals, no hi ha dubte que es tracta de pràctiques doloroses.

El dolor ha estat avaluat usant indicadors de comportament, fisiològics i productius. Els canvis de conducta són un indicador important de dolor. Tot i això, els indicadors fisiològics poden ser especialment útils en animals com els bovins, que no solen mostrar canvis de comportament pronunciats fins que les lesions són greus.

Indicadors de comportament, fisiològics i productius del dolor causat pel desmotxat i descornat

Indicadors de comportament

Indicadors fisiològics i productius

A més, s’observa un augment en la freqüència de la conducta d’empolainament durant i immediatament després del desmotxat per cauterització. Per contra, s’observa una menor freqüència d’aquesta conducta després del desmotxat químic i del descornat. Per contra, s’observa una menor freqüència d’aquesta conducta després del desmotxat químic i del descornat.
Tot i que tradicionalment s’ha pensat que els animals nounats són menys sensibles al dolor que els adults, aquesta idea no sembla ser certa. En realitat, els animals de les anomenades espècies precoces (és a dir, les que neixen en un estat de desenvolupament motor i sensorial molt avançat, com el boví, per exemple) són capaços d’experimentar dolor des d’abans del naixement. Fins i tot si aquesta capacitat augmenta gradualment, tot sembla indicar que els remugants joves tenen una sensibilitat al dolor ben desenvolupada al cap de pocs dies de vida.

Desmotxat per cauterització realitzada sobre els botons germinals que formaran la banya per evitar el seu creixement (foto cortesia de la Universitat de l’Estat d’Iowa, EUA).

Desmotxat per cauterització

El desmotxat per cauterització causa canvis de conducta indicatius de dolor tant durant el procediment com després del mateix i aquests canvis es mantenen durant un període d’unes 4 hores. El desmotxat per cauterització malmet la pell al voltant dels botons de les banyes amb una ferida raonablement superficial.

Desmotxat químic

La resposta al desmotxat químic és diferent, perquè la vedella no sol mostrar signes aparents de dolor durant el procediment. Això no obstant, un cop finalitzat el procediment s’observen canvis de conducta indicatius de dolor que poden prolongar-se unes 3 o 4 hores. A més, la substància càustica pot causar lesions profundes en l’animal que ha estat desmotxat i fins i tot en altres animals com a conseqüència del contacte físic entre animals.

Descornat per amputació

El descornat per amputació causa canvis de conducta durant el procediment i durant les 6-8 hores posteriors a aquest. L’amputació afecta la pell, l’os i de vegades el si frontal, causant lesions més profundes i extenses.

Concentració Plasmàtica de Cortisol

El cortisol és una hormona glucocorticoide produïda per la glàndula suprarenal i la secreció de la qual augmenta en resposta a l’estrès. S’ha observat que la concentració plasmàtica de cortisol augmenta com a resposta a una malaltia o lesió i també com a conseqüència de la por i el dolor. El descornat i el desmotxat són procediments dolorosos i estressants, i per tant causen un augment en la concentració plasmàtica de cortisol. El desmotxat per cauterització causa un lleuger augment de la concentració plasmàtica total de cortisol, que arriba a un nivell màxim als 30 minuts i torna als nivells pretractament entre 2 i 4 hores després. El desmotxat químic causa un augment de la concentració plasmàtica de cortisol durant l’hora següent a l’aplicació del material càustic, i torna a nivells pretractament entre 4 i 24 hores després. El descornat causa un augment immediat de la concentració plasmàtica de cortisol, que arriba al nivell màxim als 30 minuts després del tractament i torna a nivells pretractament entre 5 i 9 hores després.

Minimitzar o controlar el dolor

Si no és possible utilitzar anestèsia local i analgèsia sistèmica, el desmotxat per cauterització és preferible al desmotxat químic i al descornat. En efecte, tal com hem dit, l’augment de la concentració plasmàtica de cortisol en les hores següents al desmotxat per cauterització és menor que quan es realitza desmotxat químic o per amputació, suggerint que el desmotxat per cauterització és menys dolorós, almenys a curt termini, en comparació de les altres tècniques.
Sempre que sigui possible s’ha d’utilitzar una combinació d’anestèsia local i analgèsia sistèmica amb AINEs (antiinflamatori no esteroïdals) que elimina gairebé totalment els canvis de conducta i hormonals indicatius de dolor agut tant pel descornat com pel desmotxat. A més, com que els animals poden experimentar dolor crònic de 24 a 48 hores després del descornat i esmotxat, cal considerar la possibilitat de prolongar el tractament analgèsic.

Recomanacions europees

L’actual legislació europea sobre normes mínimes per a la protecció dels vedells (Directiva 91/629/CEE) no regula els procediments de descobert o esmotxat. Tot i això, en alguns països és obligatori alleujar el dolor durant els processos dolorosos. A més, segons el Codi Europeu de Recomanacions per al Benestar del Bestiar Boví, el desmotxat s’ha de fer abans que els vedells tinguin dos mesos d’edat i idealment tan aviat com els botons de les banyes siguin visibles. Es recomana no realitzar el desmotxat químic, i el desmotxat per cauterització s’ha de realitzar sota anestèsia local per un cuidador format i competent. L’esmotxat no hauria de ser un procediment rutinari i l’ús de bestiar boví sense banyes s’ha de considerar com una alternativa al descobert en el futur.

“El descornat és el terme que es pot aplicar a l’eliminació de les banyes al bestiar boví de totes les edats, mentre que el desmotxat es refereix a l’eliminació dels botons germinals que formaran les banyes en les vedelles de fins al voltant 2 mesos d’edat”

Resum

Referències

• ALCASDE Project – Final Report: Study on the improved methods for animal-friendly production, in particular on alternatives to the castration of pigs and on alternatives to the dehorning of cattle, December 2009 (SANCO/2008/D5/018).
• Anil L, Anil S S and Deen J 2005 Pain detection and amelioration in animals on the farm: issues and options Journal of applied animal welfare science 8: 261-278.
• Code of Recommendations for the Welfare of Livestock: cattle, Defra Publications, March, 2003.
• Mellor D J and Diesch T J 2006 Onset of sentience: the potential for suffering in fetal and newborn farm animals
• Applied Animal Behaviour Science 100: 48-57.
• Scientific Veterinary Committee 1995 Report on the Welfare of Calves Brussels: European Commission.
• Stafford K J and Mellor D J 2011 Addressing the pain associated with disbudding and dehorning in cattle Applied
• Animal Behaviour Science 135: 226-231.
• Vickers K J, Niel L, Kiehlbauch L M and Weary D M 2005 Calf response to caustic paste and hot-iron dehorning using sedation with and without local anesthetic Journal of Dairy Science 88: 1454-1459.