Eva Mainau, Déborah Temple, Pol Llonch, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
El tall de cua o “raboteig” i la castració dels mascles són pràctiques rutinàries en el bestiar oví que es duen a terme a diversos països sense anestèsia i/o analgèsia. Com que aquests procediments causen dolor tant agut com crònic, cal considerar tant les suposades raons per realitzar-los com l’eficàcia de les estratègies de control del dolor.
Fonament i justificació d’aquestes pràctiques
La principal raó per realitzar el tall de cua al bestiar oví és la prevenció de la miasi cutània, causada sobretot per mosques del gènere Lucilia. Això no obstant, l’evidència científica sobre l’eficàcia del tall de cua en la prevenció de les miasis és escassa.
Les mosques responsables de la miasi cutània, posen els ous principalment als quarts del darrere de les ovelles, probablement perquè aquesta zona està contínuament calenta i humida. La miasi cutània pot ser un problema important de benestar i a més té efectes negatius sobre la qualitat i la quantitat de llana, així com sobre la fertilitat de les ovelles. En episodis greus, la taxa de mortalitat pot ser fins al 10%. El percentatge de la població ovina afectada varia entre el 0,3% i el 18% segons la regió geogràfica.
Es creu que l’amputació de la cua redueix el risc de miasi cutània en prevenir l’acumulació de material fecal a la cua i els darrers quarts. Si bé alguns estudis demostren que l’acumulació de brutícia a les zones anatòmiques esmentades augmenta el risc de miasi, la relació entre l’amputació de la cua i l’acumulació de brutícia no és clara. De fet, s’han obtingut resultats contradictoris en comparar la incidència de miasi cutània en ovelles amb la cua sencera i ovelles a què se’ls havia tallat la cua.
En general, la justificació de l’amputació de la cua a les ovelles varia en funció de la regió geogràfica, la raça de l’animal i altres pràctiques de maneig. És poc probable que l’amputació rutinària de la cua beneficiï les ovelles que no tenen llana o que viuen a regions amb baixa incidència de miasi cutània. En alguns casos, l’amputació de la cua es fa per tradició i això no és acceptable en termes de benestar animal. Quan s’amputa la cua, es recomana deixar un mínim de tres vèrtebres coccígies palpables al monyó de la cua, de manera que aquesta cobreixi almenys la regió anal i la vulva dels animals.
La castració evita el sabor desagradable que és característic de la carn d’alguns mascles sencers quan arriben a la pubertat. El control de la reproducció i del comportament agressiu són altres motius pels quals es fa la castració.
Descripció dels procediments
El mètode de castració i amputació de cua varia entre regions i sistemes de producció. Tot i això, l’aplicació d’anells de goma durant la primera setmana de vida sembla ser el procediment més freqüent.
L’amputació quirúrgica de la cua mitjançant cirurgia implica tallar la cua usant un ganivet o un bisturí. El ferro d’amputació és semblant al mètode quirúrgic, excepte que la ferida és cauteritzada. L’anell de goma redueix el flux sanguini a la porció distal de la cua, que eventualment pateix necrosi i se’n desprèn. En alguns casos, s’aplica un emasculator durant 10 segons al costat de l’anell per destruir les vies nervioses.
La castració es pot fer tallant els cordons espermàtics (castració quirúrgica) o bé usant un anell de cautxú, una banda de làtex o un emasculator (Burdizzo). Una tècnica alternativa és la que en anglès s’anomena “short scrotum castration”, que consisteix a empènyer els testicles a l’interior de la cavitat abdominal mitjançant l’aplicació d’un anell de goma al voltant de l’escrot distal, de manera que la temperatura més elevada a la cavitat abdominal afecta negativament la funció testicular i causa infertilitat.
Dolor causat per la castració i el tall de cua
Hi ha evidències basades tant en el comportament dels animals com en paràmetres fisiològics que demostren sens dubte que l’amputació de la cua i la castració són procediments estressants i dolorosos (veeure la fitxa tècnica nº17). El dolor agut induït per aquests procediments dura diverses hores i és seguit per dolor crònic, que pot durar més de 48 hores
Quin mètode és menys dolorós?
Tots els mètodes de tall de cua causen dolor agut. Els corders als quals se’ls amputa la cua quirúrgicament mostren una concentració plasmàtica de cortisol elevada i una posició anormal quan estan de peu i en caminar després del procediment. Se sap que la cauterització alleuja el dolor als corders als quals se’ls talla la cua quirúrgicament.
Els corders als quals se’ls talla la cua amb un anell de goma tenen una concentració plasmàtica de cortisol elevada, passen més temps en postures anormals i mostren més comportaments actius associats al dolor isquèmic en comparació amb els corders control. L´aplicació d´un emasculator a més a més de l’anell de goma redueix el dolor.
Nombrosos estudis demostren que la castració quirúrgica és més dolorosa que els altres mètodes. Els corders castrats quirúrgicament mostren més conductes relacionades amb el dolor i una concentració plasmàtica de cortisol més elevada que els corders castrats per altres mètodes. La concentració plasmàtica de proteïnes de fase aguda també és superior en animals castrats quirúrgicament. Els corders castrats mitjançant anell de goma mostren més comportaments relacionats amb el dolor i tenen una concentració plasmàtica de cortisol més alta que els corders castrats utilitzant l’anell de goma conjuntament amb un emasculator.
Hi ha un efecte de l’edat?
Quan la castració i el tall de cua es fan als 5, 21 i 42 dies d’edat, les respostes de comportament són similars independentment de l’edat, cosa que suggereix que els animals joves tenen presumiblement la mateixa percepció del dolor que els animals de més edat. El dolor en corders joves interfereix amb la ingesta de calostre i establir un vincle amb la mare. A més, estudis recents mostren que els corders castrats a una edat molt primerenca són fins i tot més sensibles al dolor subsegüent que els corders castrats a una edat més avançada. Hi ha alguna evidència que els corders de més edat mostren una resposta inflamatòria més gran a la castració que els corders molt joves (de menys de 2 dies d’edat). No obstant, això podria estar relacionat amb la quantitat de teixit escrotal eliminat en lloc de ser un efecte directe de l’edat del corder sobre la sensibilitat al dolor.
Minimitzar el dolor
Tant les respostes de comportament com fisiològiques indicatives de dolor associat al tall de cua i a la castració es redueixen quan s’administren anestèsics locals i/o antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs).
Els anestèsics locals redueixen el dolor agut durant la castració i el tall de cua. En el cas del tall de cua, la injecció d’un anestèsic local via subcutània immediatament després de l’aplicació de l’anell o uns minuts abans de tallar la cua redueix el dolor. En el cas de la castració, la injecció de lidocaïna al coll escrotal bloqueja les fibres aferents del nervi espermàtic i redueix el dolor durant la castració, tant si es fa quirúrgicament, amb anell de goma, amb emasculator o mitjançant una combinació d’anell i emasculator. S’ha demostrat que els anestèsics tòpics que contenen lidocaïna i bupivacaïna disminueixen significativament el dolor associat a la castració quirúrgica.
Els fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals proporcionen una analgèsia postoperatòria eficaç. Després de la castració i el tall de cua, els corders que reben AINEs mostren menys comportaments relacionats amb el dolor en comparació amb corders que no reben AINEs, i la magnitud de l’efecte pot ser molt important. Per exemple, s’ha demostrat que el meloxicam causa una reducció de fins a 7 vegades en els comportaments indicatius de dolor després de la castració i el tall de cua, i l’efecte segueix sent significatiu fins a almenys 24 hores després del procediment, quan el estudi es va acabar. La facilitat d’aplicació i la durada de l’efecte analgèsic són consideracions importants quan s’utilitzen AINEs en el bestiar oví.
“El tall de cua i la castració causen dolor independentment del mètode utilitzat i de l’edat dels animals”
Resum
| La necessitat de dur a terme pràctiques doloroses, com ara la castració i el tall de cua, s’ha d’avaluar cas per cas. L’edat de per sí té molt poc efecte (si és que en té algun) en quant a la percepció el dolor causat per la castració i el tall de cua. D’acord amb els estudis que han mesurat canvis a la concentració plasmàtica de cortisol, el tall de cua quirúrgic és més dolorós que els altres mètodes. Tant els anestèsics locals com els AINEs són útils per reduir el dolor causat per la castració i el tall de cua. |
Referències
- Rault J-L, Lay Jr DC, Marchant-Forde JN, 2011. Castration induced pain in pigs and other livestock. Applied Animal Behaviour Science 135: 214-225.
- Sutherland MA, Tucker CB, 2011. The long and short of it: A review of tail docking in farm animals. Applied Animal Behaviour Science 135: 179-191
