Déborah Temple, Eva Mainau, Xavier Manteca
Descarregar PDF
La qualitat de la interacció entre els animals i les persones responsables de tenir-ne cura té un efecte molt important sobre el benestar i la producció. En efecte, l’actitud de les persones responsables de cuidar als animals determina, en bona mesura, que el bestiar tingui més o menys por de les persones i alhora la por afecta la producció de llet i té també efectes negatius molt pronunciats sobre el benestar dels animals.
La por es defineix com una experiència emocional desagradable causada per un estímul que l’animal percep com una amenaça. En general, els estímuls que causen por són de dos tipus. En primer lloc, els estímuls sensorials molt intensos -els sorolls, per exemple- desencadenen una resposta de por sense necessitat que es produeixi cap procés d’aprenentatge. En segon lloc, degut a un procés d’aprenentatge per condicionament, els animals associen estímuls en principi neutres –com una persona – amb experiències negatives com ara cops, crits o empentes. A més, segons alguns autors, els animals domèstics segueixen percebent els humans com a depredadors, de manera que en certa mesura estarien “predisposats” a associar la presència humana amb estímuls negatius. Així mateix, la resposta de por dels animals també depèn d’aspectes genètics, ja que diferents estudis han demostrat que la por té una heretabilitat mitjana-alta.
Les vaques utilitzen feromones per comunicar-se entre elles. En una situació de por, una de les feromones descrites a les vaques funcionaria com a senyal d’alarma. Quan les vaques s’espanten alliberen al medi extern una molècula o un conjunt de molècules produïdes en glàndules cutànies situades entre les peülles i que desencadenen una resposta de por o estrès en altres vaques. Així doncs, és possible que l’efecte d’una acció que faci por a una vaca s’estengui a les altres vaques del ramat.
La por desencadena una sèrie de canvis de comportament –com la conducta de fugida- i fisiològics. De manera general, els canvis fisiològics associats a la por són els mateixos que constitueixen la resposta d’estrès i tenen efectes negatius sobre la ingesta d’aliment, la rumia, la producció de llet i la fertilitat. La resposta de por inhibeix la síntesi i l’alliberament d’oxitocina, que és responsable del reflex d’ejecció de llet. Això explica en bona mesura la importància de la interacció humà-animal a la sala de munyida.
“L’actitud de les persones responsables de cuidar ala animals por canviar, així que la formació pot fer que la relació entre les persones cuidants i les vaques de llet millori en algunes granges”
Els treballs realitzats fins ara en vaques de llet indiquen que el paràmetre que determina de forma més marcada la por que les vaques tenen de les persones és el percentatge d’interaccions negatives sobre el total d’interaccions que tenen lloc entre el ramader i els animals. Les interaccions negatives més freqüents són les empenyes i els cops quan els animals són portats a la sala de munyida. Per contra, les interaccions positives inclouen carícies i el simple fet de col·locar la mà sobre el cos de la vaca durant la munyida. És interessant recordar, a més, que un dels factors que contribueix de manera més pronunciada al desenvolupament de coixeses en vaques de llet és la impaciència i la brusquedat quan les vaques es porten cap a la munyida.
En general, els animals que són manipulats regularment d’una manera positiva solen tenir menys por de les persones que aquells que hi tenen poc contacte. Això es tradueix no sols en un comportament menys agitat quan les vaques estan a prop de les persones, sinó també en una freqüència cardíaca menor i en concentracions plasmàtiques de cortisol més baixes, cosa que seria indicativa d’una menor resposta d’estrès.
La interacció més freqüent entre el personal de la granja i les vaques té lloc durant la munyida i mentre les vaques són conduïdes a la sala de munyida o de tornada al corral. Moure els animals pot resultar estressant, especialment si es fa d’una manera poc adequada o si les instal·lacions no són correctes. A la figura següent es mostra la millor manera de moure les vaques.
Posicions on s’hauria de situar una persona en moure les vaques (de Grandin, 1980)
zona de fugida = espai que en ser envaït per una persona, l’animal mostra comportament de fugida
- posició A= fora de la zona de fugida
- posició B = dins de la zona de fugida
- Quan una persona passa de la posició A a la B, exerceix una “pressió” sobre l’animal i fa que l’animal es mogui
punt de balanç = l’animal es mourà cap endavant si la persona camina per darrere el punt, mentre que es mourà cap enrere si la persona camina per davant del punt.
punt cec = àrea on l’animal no pot veure la persona.
La relació humà-animal es valora mitjançant la denominada “distància de fugida”. La persona que realitza les observacions ha de situar-se a uns 2 metres de distància del morro de la vaca a observar i avançar lentament cap a ella amb el braç formant un angle de 45º amb el terra i el palmell de la mà cap avall; no s’ha de mirar directament als ulls de la vaca. S’ha de registrar la distància entre la punta dels dits de la mà i el morro de la vaca quan aquesta fa el primer moviment de fugida. Idealment, la mitjana d’aquesta distància hauria de ser inferior als 50 cm (en algunes explotacions on la relació humà-animal és molt bona, la majoria de les vaques es deixen tocar). Si el nombre de vaques per corral està entre 100 i 150, cal observar unes 50-60 vaques per corral.
