Home 5 animals de granja 5 Problemes de benestar durant el període sec en vaques de llet

Problemes de benestar durant el període sec en vaques de llet

Xavier Manteca, Eva Mainau, Déborah Temple
Més informació
Descarregar PDF

El període sec és crític per al benestar de les vaques de llet i la seva producció per la següent lactació. Els principals problemes de benestar durant el període sec són l’augment del risc d’infeccions intramamàries, la incomoditat i el dolor causats per l’acumulació de llet al braguer, la restricció de menjar i aigua, i les interaccions agressives entre vaques. La figura següent resumeix alguns d’aquests problemes.

Augment del risc d’infeccions intramamàries

Diversos estudis han demostrat que més del 60% de les noves infeccions intramamàries es produeixen durant el període sec i la gran majoria estan causades per patògens ambientals. Dins del període sec hi ha dos moments en què el risc de patir noves infeccions intramamàries és particularment elevat: poc després del secatge i just abans del part.

Hi ha diversos factors que contribueixen a un risc més gran d’infeccions intramamàries immediatament després del secarge, incloent-hi el fet que, en no munyir-se a les vaques, els bacteris del canal del mugró ja no són expulsats regularment i s’interromp la desinfecció dels mugrons. La congestió de la mamella deguda a la interrupció brusca de la munyida i la consegüent acumulació de llet (veure més endavant) pot causar degoteig de llet i endarrerir la formació del tap de queratina, de manera que el canal del mugró s’eixampla i s’escurça. A més, la llet és un substrat ideal per al creixement bacterià.

Just abans del part, el risc de patir noves infeccions intramamàries augmenta perquè el tap de queratina es trenca, disminueix la funció leucocitària i, en algunes vaques, hi ha goteig de calostre.

Vaca seca ajaguda sobre un terra brut

Les mamitis són un problema de benestar molt important, principalment perquè causen dolor. En efecte, hi ha diversos indicadors de comportament i fisiològics que demostren que totes les mamitis clíniques són doloroses. Per exemple, quan la vaca està dreta, la distància entre els garrons és superior a les vaques amb mamitis lleus o moderades que a les vaques sanes, indicant que les vaques modifiquen la postura de les potes del darrere per reduir la pressió sobre el braguer. A més, les vaques amb mamitis lleus o moderades mostren un augment de la sensibilitat a la pressió exercida sobre la pota més propera al quarteró afectat, indicant que el llindar del dolor està disminuït a causa del procés inflamatori.

Per reduir el risc de patir noves infeccions intramamàries és especialment important proporcionar a les vaques un lloc adequat per descansar de manera que es puguin mantenir netes, seques i confortables. L’avaluació de la brutícia de les vaques pot ser una eina útil per identificar possibles problemes d’allotjament o maneig que poden comprometre la salut del braguer. Un dels indicadors inclosos al protocol Welfare Quality® per avaluar el benestar en vaques de llet és precisament la brutícia de les vaques. D’acord amb aquests protocols, la brutícia s’avalua al braguer i a les extremitats del darrere inferior i superior de les vaques, i es consideren 3 nivells d’afectació: absència de problemes, problema moderat i problema greu. Una avaluació fiable requereix avaluar un nombre mínim de vaques seques que dependrà del nombre de vaques presents a l’explotació.

Incomoditat i dolor causats per l’acumulació de llet al braguer

Actualment l’assecat es fa entre 45 i 60 dies abans de la data prevista de part. Al moment de l’assecatge, que consisteix en la interrupció brusca de la munyida, algunes vaques encara produeixen quantitats considerables de llet (en alguns casos, fins a 50 litres per dia). En conseqüència, l’assecatge provoca l’acumulació de grans quantitats de llet al braguer i la consegüent congestió, que és particularment pronunciada en vaques d’alta producció. Aquesta congestió del braguer causa incomoditat i dolor.
Hi ha dos tipus d’evidència que demostren que una alta proporció de vaques experimenten dolor al braguer després de l’assecatge: la conducta de repòs i el comportament de la vaca en resposta a la manipulació del braguer. Les vaques de llet mostren una alta motivació per estirar-se per descansar durant llargs períodes de temps i s’ha demostrat que les vaques que s’acaben d’assecar redueixen el temps de repòs, segurament per alleujar la pressió sobre el braguer. A més, quan es palpa el braguer poc després de l’assecatge, moltes vaques mostren signes de dolor. Hi ha evidències que ens indiquen que entre el 10 i el 20% de les vaques pateixen dolor com a resultat de la congestió del braguer i en el 6% dels animals, el dolor al braguer és intens. Si aquests percentatges s’extrapolen al nombre total de vaques de llet presents a la Unió Europea (al voltant de 23 milions de vaques), podem concloure que entre 2,5 i 4,6 milions de vaques experimenten dolor a la mamella a causa de l’assecat.

Tal com s’ha explicat, en el moment de l’assecatge hi ha més risc d’infeccions intramamàries. D’altra banda, l’estrès incrementa la susceptibilitat dels animals davant de malalties infeccioses; així doncs, la naturalesa estressant de l’assecatge (que en gran mesura està causat per la congestió i el dolor al braguer) pot augmentar encara més el risc de patir altres problemes de benestar (com per exemple, infeccions intramamàries).

“L’assecat és dolorós i estressant”

Accés restringit al menjar i l’aigua

La restricció de menjar i especialment d’aigua es fa servir, a a vegades, com un mètode per interrompre ràpidament la producció de llet. La brusca restricció de menjar i aigua s’associa a un augment de cortisol, que és un indicador d’estrès. D’altra banda, la restricció del consum d’aigua suposa un problema de benestar seriós.

Interaccions agressives i competència entre les vaques

Quan s’acosta el dia del part, les vaques solen traslladar-se a un corral nou i barrejar-se amb altres vaques. En realitat, la barreja de vaques de lots diferents pot passar diverses vegades durant les últimes setmanes de gestació. Hi ha diversos estudis que demostren que la barreja de vaques de grups diferents redueix el temps de rumia i augmenta les agressions.

Cada vaca respon de manera diferent a la reagrupació i això pot tenir efectes importants sobre el seu estat de salut després del part. Per exemple, s’ha demostrat que les vaques que passen menys temps menjant abans del part (i que solen ser animals subordinats) tenen més probabilitats de patir metritis i cetosi després del part que els animals dominants, que en mengen més. Sembla que això és degut a l’estrès que pateixen les vaques subordinades en ser desplaçades freqüentment de la menjadora per les dominants. Per tant, oferir prou espai de menjadora podria ser particularment important per reduir els efectes negatius de la competència entre vaques.

Resum

Els principals problemes de benestar durant el període sec són un risc més gran de patir infeccions intramamàries, el dolor i la incomoditat causats per l’acumulació de llet al braguer després de l’assecatge i l’estrès a causa de la barreja de vaques procedents de lots diferents i a la competència entre vaques. És probable que aquests problemes de benestar tinguin efectes negatius sobre la salut i la producció de les vaques. Algunes estratègies importants per millorar el benestar de les vaques durant el període sec inclouen proporcionar a les vaques un lloc sec, net i còmode per descansar i, en la mesura del possible, evitar la competència entre vaques. A més, reduir la congestió del braguer després de l’assecatge seria molt beneficiós per reduir la incomoditat, el dolor i el risc de patir noves infeccions intramamàries.

Referències

  • Agenäs S, Dahlborn K, Holtenius K. Changes in metabolism and milk production during and after feed deprivation in primiparous cows selected for different milk fat content. Livestock Production Science 2003, 83: 153-164.
  • Bertulat S, Fischer-Tenhagen C, Suthar V, Möstl E, Isaka N, Heuwieser W. Measurement of fecal glucocorticoid metabolites and evaluation of udder characteristics to estimate stress after sudden dry-off in dairy cows with different milk yields. Journal of Dairy Science 2013, 96: 3774-3787.
  • Dingwell RT, Leslie KE, Schukken YH, Sargeant JM, Timms LL, Duffield TF, Keefe GP, Kelton DF, Lissemore KD, Conklin J. Association of cow and quarter-level factors at drying-off with new intramammary infections during the dry period. Preventive Veterinary Medicine 2004, 63: 75-89.

Et pot interessar:

Aspectes de benestar relacionats amb les metritis en vaques de llet

Eva Mainau, Pol Llonch, Déborah Temple, Xavier Manteca Descarregar PDF Referències Gener 2023 La metritis és una inflamació de l'úter (de la cavitat i la paret uterina). Passa durant els 21 dies posteriors al part, però sol observar-se més sovint els 10 primers dies...

Criar porcs sense escuat

Déborah Temple, Rosa Centelles, Rosa Colomé, Josep Roma, Xavier Crespiera, Eva Mainau, Pol Llonch, Xavier Manteca En aquest document descrivim el seguiment i l'experiència de granges comercials que han fet el pas a criar porcs amb cues llargues, sense tallar les cues...

El gos de protecció de ramats (1/4)

Déborah Temple, Gabriel Lampreave, Mathieu Mauriès, Marta Amat, Xavier Manteca  Descarregar PDF amb il·lustracions i fotos Document tècnic realitzat al projecte  "El gos de protecció de ramats: el millor amic de la ramaderia de muntanya" Projecte finançat a través de...

Parideres de truges amb confinament temporal: guies pràctiques

Maig 2019 Descarregar PDF Document tècnic realitzat en el projecte "Nous sistemes d'allotjament de les truges en maternitat en granges comercials" Projecte finançat a través de l'operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de...

Dolor causat pel part a la truja

Eva Mainau, Déborah Temple, Pol Llonch, Xavier Manteca Més informació Descarregar PDF El part és un procés dolorós i suposa un risc tant per a la truja com per als garrins nounats. Un part difícil (distòcia) s'associa amb dolor intens com a resultat de parts...

Notícies relacionades

Criar porcs sense escuat

Criar porcs sense escuat

Déborah Temple, Rosa Centelles, Rosa Colomé, Josep Roma, Xavier Crespiera, Eva Mainau, Pol Llonch, Xavier Manteca En aquest document descrivim el seguiment i...

Ens encantaria saber de tu!

Si tens alguna pregunta sobre els nostres serveis, si us plau, no dubtis a contactar-nos. Estarem encantats d’ajudar-te en tot allò que necessitis.

Subscriu-te a AWEC

Uneix-te a la nostra llista de correu per rebre els nostres documents tècnics!

Gràcies