Déborah Temple, Eva Mainau, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
El part normal o eutòcic suposa un risc tant per a la mare com per al vedell nounat, i aquest risc augmenta en parts difícils o distòcics. En el cas de la mare, el maneig durant el peripart té efectes crítics per a la salut, que es poden estendre a la lactació següent. En el cas del vedell, la mortalitat perinatal representa la meitat de totes les baixes abans del deslletament. Així doncs, el període del peripart comporta problemes de benestar i pèrdues econòmiques, que es poden reduir millorant el maneig.
El part és un procés dolorós i estressant
Està generalment acceptat que el part causa dolor agut a totes les espècies, incloent a les vaques. Al voltant del part, les proteïnes de fase aguda (com ara l’haptoglobina i la proteïna amiloide sèrica) augmenten considerablement, indicant inflamació, lesió tissular i conseqüentment dolor. A més, els parts distòcics poden causar no només dolor intens a la mare, sinó també al vedell.
El part també genera resposta fisiològica d’estrès per dos motius. En primer lloc, perquè el dolor sempre va acompanyat d’una resposta d’estrès i, en segon lloc, perquè totes les situacions noves o poc freqüents poden desencadenar estrès.
El dolor i l’estrès causats pel part no són importants només pels seus efectes negatius sobre el benestar, sinó que també poden tenir conseqüències productives importants ja que inhibeixen l’alliberament d’oxitocina i poden disminuir les contraccions del miometri i endarrerir l’ejecció del calostre.
Parts distòcics
A les vaques, el part dura normalment entre 30 minuts i 4 hores des de l’aparició de l’amni a la vulva fins a l’expulsió del vedell. Els parts distòcics són aquells que es prolonguen excessivament o que requereixen una extracció assistida severa del fetus.
Les dues principals causes de distòcia en vaques són la desproporció entre la mida del fetus i el diàmetre de la pelvis (més comú en vaques primípares) i la mala presentació fetal (més comú en vaques multípares). Diversos aspectes com l’alimentació de la mare o la raça del mascle modifiquen el risc de distòcia.
En general, la taxa de distòcia és més gran en primípares que en multípares i s’accepta que les primípares tenen parts més dolorosos i estressants que les multípares. Això és degut no únicament a la manca d’experiència de les femelles primerenques, sinó també al fet que les primípares solen tenir parts més llargs que les multípares, amb una resposta inflamatòria més pronunciada i una recuperació postpart més lenta.
Part distòcic a causa d’una desproporció entre la mida del fetus i el diàmetre de la pelvis
“La distòcia és un part difícil resultant d’un part natural perllongat o una extracció assistida perllongada o greu i està associada amb nivells de dolor inacceptables”
Canvis de comportament al part
És important conèixer els canvis de comportament normals durant el part per poder identificar parts problemàtics. S’ha de considerar la possibilitat d’un part distòcic si alguna fase del part s’allarga excessivament, apareixen conductes que no són pròpies de la fase corresponent o es produeixen canvis a la freqüència de les conductes que sí que són normals. En aquests casos, es recomana augmentar la supervisió i/o intervenir en el procés del part.
Fase I |
Fase II |
|
| Descripció | Des de la dilatació del coll uterí fins a l’expulsió del líquid amniòtic | Des de l’expulsió del líquid amniòtic fins a l’expulsió del fetus |
| Durada aproximada | 4 hores | 60 -100 minuts |
| Comportaments normals |
La vaca mira els seus propis flancs, dona patada, furga el terra i aixeca i arqueja la cua |
La vaca roman estirada en decúbit lateral o en posició de repòs |
| Contraccions | Uterines
Abdominals (inicialment irregulars; al final, cada 15 minuts perllongant-se 20 segons cadascuna) |
Abdominals (regulars cada 3 minuts perllongant-se 30 minuts cadascuna) |
| Característiques típiques d’un part normal a la vaca: fases I i II | ||
La fase I comença de manera molt gradual, de manera que sovint és difícil de determinar en quin moment exacte comença. Una reducció molt dràstica del consum és un indicador de distòcia i de l’aparició de problemes durant el postpart, com ara retenció de placenta, metritis o cetosi. A més, l’augment de freqüència d’algunes conductes com canviar de postura, donar patades, furgar el terra o rascar-se contra la paret, també són indicadors de distòcia.
A la fase II, la vaca interromp sovint les contraccions abdominals per descansar. En els parts distòcics, un percentatge elevat de vaques s’aixeca abans que s’acabi aquesta fase.
A la fase III (des de l’expulsió del fetus fins a l’expulsió de la placenta), la vaca comença a llepar la cria. En aquest cas, el comportament del nounat reflecteix el grau de dificultat del part ja que després d’un part difícil els vedells triguen més a aixecar-se i comencen a mamar més tard en comparació dels vedells que han nascut en un part normal.
Recomanacions de maneig
- És aconsellable minimitzar les situacions d’estrès crònic com ara la competència pel menjar, per beure o lloc per jeure i descansar. Idealment, els corrals prepart han de tenir una zona de descans d’11m2/vaca i una zona de menjar que permeti que totes les vaques menjin al mateix temps (mínim 0,76 m de menjadora lineal/vaca). A més, cal la presència de com a mínim dos punts d’aigua a cada corral.
- Des que s’inicia la fase I del part, es recomana observar la vaca una vegada cada hora. Únicament cal intervenir si alguna de les fases del part s’allarga excessivament i/o s’observa algun comportament atípic o amb una freqüència anormal.
- És convenient disposar de corrals individuals de part de manera que les vaques allotjades hi puguin tenir contacte visual amb altres vaques. Això permet una supervisió eficaç dels parts i alhora una bona expressió del comportament maternal de la vaca acabada de parir. La superfície dels corrals individuals hauria de ser de 12m2 com a mínim, amb jaç de palla o sorra i unes bones condicions higièniques.
- Si s’utilitzen corrals de part col·lectius, el nombre de vaques per corral no hauria de ser superior a trenta i és convenient que hi hagi la possibilitat de separar la vaca que està parint mantenint-la dins del mateix corral col·lectiu.
- És convenient que la vaca lllepi i ingereixi el líquid amniòtic del vedell, no només perquè aquesta conducta augmenta el vigor del vedell, sinó perquè a més contribueix a reduir el dolor causat pel part a la mare. Aquest efecte és degut a l’existència al líquid amniòtic de diverses molècules que potencien l’acció analgèsica dels opioides endògens.
Tractament després del part
En cas de cesària o distòcia es recomana utilitzar antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs), alfa-2-agonistes (tal com la xilacina) i/o anestèsia local (procaïna o lidocaïna). En cas de parts eutòcics, l’administració d’un AINE després del part pot reduir el dolor i la inflamació, millorar la salut i el benestar i ajudar a mantenir o millorar la fertilitat i la producció de llet. Tot i això, la informació científica sobre l’impacte de l’analgèsia després del part en vaques és limitada i sovint contradictòria.
Resum
| El part és un procés dolorós i estressant especialment en vaques primípares i/o en el cas de parts distòcics. És aconsellable conèixer els comportaments típics de cadascuna de les fases del part per identificar parts potencialment problemàtics. Durant el peripart cal evitar al màxim la competència entre vaques i, a més, cal considerar la conveniència d’utilitzar tractaments pal·liatius del dolor. |
Referències
- Cook NB and Nordlund KV 2004 Behavioral needs of the transition cow and considerations for special needs facility design Veterinary Clinics of North America: Food Animal Practice 20:495-520.
- Mainau E and Manteca X 2011 Applied Animal Behaviour Science 135: 241-251.
- Mee JF 2004 Managing the dairy cow at calving time Veterinary Clinics of North America: Food Animal Practice 20: 521-546.
- Mee JF 2008 Prevalence and risk factors for dystocia in dairy cattle: a review Veterinary Journal 176:93-101.
