Déborah Temple, Fernando Bargo, Eva Mainau, Ignacio Ipharraguerre, Xavier Manteca
Més informació
Descarregar PDF
L’estrès per calor és un dels desafiaments més grans a què s’enfronten els productors de boví lleter a moltes regions del món. L’estrès per calor redueix el consum d’aliment i la quantitat i la qualitat de llet produïda per les vaques, a més de tenir efectes negatius sobre la reproducció. En aquest document es descriuen els efectes negatius de l’estrès per calor sobre la producció i el benestar de les vaques de llet, així com algunes de les estratègies que es poden fer servir per reduir aquests efectes. D’altra banda, i a títol d’exemple, es presenta el cas del grup argentí Chiavassa, que ha implementat amb èxit un sistema per combatre l’estrès per calor en una explotació de 1000 vaques lleteres.
Impacte econòmic
S’estima que fins a un 10% de la variabilitat en la producció de llet és conseqüència de factors climàtics com ara la temperatura. La disminució de la producció de llet en situacions d’estrès per calor és perquè el consum d’aliment disminueix, mentre que les necessitats d’energia de l’animal augmenten. A més, l’estrès per calor redueix la concentració de proteïna i greix de la llet, inhibeix la conducta de rumia i causa immunodepressió, augmentant per tant la incidència d’algunes malalties. Finalment, l’estrès per calor redueix dràsticament els índexs reproductius, ja que en disminuir la síntesi i l’alliberament de les hormones LH i GnRH inhibeix l’ovulació i l’expressió de la conducta de zel.
Què és l’estrès tèrmic?
La sensació de calor que experimenta un animal no depèn només de la temperatura ambient, sinó de l’anomenada temperatura efectiva. Aquesta resulta de la interacció de diversos factors, especialment la temperatura ambient, la humitat relativa, la ventilació i la radiació solar. L’índex de temperatura i humitat (ITH) s’utilitza sovint en vaques de llet per estimar la temperatura efectiva i s’obté, tal com indica el nom, a partir de la temperatura ambient i la humitat relativa. Tradicionalment, s’ha considerat que quan l’ITH és superior a 72, les vaques comencen a patir estrès per calor. Estudis recents suggereixen que fins i tot amb un ITH inferior a 72 algunes vaques -especialment les d’alta producció- es poden veure afectades negativament. En qualsevol cas, la combinació de temperatures i humitats relatives altes és especialment problemàtica.
Els efectes de l’estrès tèrmic depenen a més de la raça, del nivell de producció, la quantitat i la qualitat de l’aliment, l’estat de salut i la hidratació de l’animal. Així, per exemple, una vaca d’alta producció (més de 30 kg/dia) genera un 48% més de calor que una vaca seca, cosa que augmenta el risc d’estrès per calor. Les vaques al començament de la lactació són particularment sensibles als efectes de les altes temperatures. Això és degut tant a l’elevada producció de llet com a l’augment del consum d’aliment.
Com es pot reduir l’estrès tèrmic?
L’efecte de l’estrès tèrmic sobre la producció lletera s’ha de minimitzar combinant estratègies que tinguin un cost d’inversió baix i que siguin factibles en termes de maneig i mà d’obra suplementària.
Les estratègies per combatre l’estrès per calor inclouen proporcionar ombra als animals, modificar l’alimentació, optimitzar el consum d’aigua i utilitzar sistemes de ventilació i aspersors amb fines partícules d’aigua.
S’estima que la calor generada en els processos de digestió augmenta fins a un 20% la calor basal. Per això, i tal com hem esmentat, un dels efectes principals de les altes temperatures és la reducció de la ingesta d’aliment. Algunes estratègies per reduir els efectes de l’estrès per calor són (1) augmentar l’aportació de greix per incrementar la densitat energètica de la ració, (2) evitar un contingut excessiu de proteïna total i de proteïna degradable, (3) augmentar la digestibilitat de la fibra, sobretot en dietes d’alt contingut energètic, i (4) distribuir l’aliment a primera i última hora del dia. Alguns autors destaquen l’efecte dels cultius fúngics sobre la temperatura corporal i el ritme respiratori quan s’administren en períodes de clima càlid
Quan la temperatura ambient supera els 25ºC, la pèrdua de calor per convecció es redueix notablement i la dissipació de calor depèn principalment de l’evaporació de l’aigua des de la pell i la mucosa respiratòria. Per tant, l’augment de la productivitat en climes càlids dependrà sobretot de la mesura que es pot optimitzar la pèrdua de calor des de la superfície corporal dels animals.
Cas pràctic: granja chiavassa
El 2014, el Grup Chiavassa, a Argentina, va implementar amb èxit una estratègia per atenuar l’estrès tèrmic: refrescar les vaques amb sis banys diaris mitjançant un sistema d’aspersió amb aigua. Els beneficis d’aquesta pràctica sobre la producció de llet i l’eficiència de conversió van ser molt pronunciats.
La lleteria del Grup Chiavassa, ubicada a la província de Santa Fe a Argentina, muny aproximadament 1000 vaques Holstein en un sistema confinat amb dieta TMR, amb un lot de 300 vaques d’alta producció. info-12
La mesura de maneig per minimitzar l’estrès per calor va consistir a refrescar les vaques al corral d’espera sis vegades cada dia durant un període de 45 minuts cada vegada. Tres de les sis sessions de refredament tenien lloc abans de cada una de les tres munyides diàries. A més, les vaques eren portades a la sala d’espera tres vegades més cada dia amb l’únic propòsit de ser refrescades. Segons Flamenbaum i col. (1986), l’única manera de garantir un efecte positiu sobre els índexs productius i reproductius és mantenir la temperatura corporal de les vaques per sota dels 39ºC les 24 hores del dia mitjançant diversos refredaments diaris. Sembla que, en dies molt calorosos, no n’hi ha prou de refrescar les vaques només abans de la munyida.
Aplicant aquesta estratègia, el grup Chiavassa va aconseguir mantenir la producció de llet sense que es veiés afectada per les altes temperatures, tal com es pot observar a la gràfica.
Vaques de la granja del grup Chiavassa al pati de lactació
“Per cada unitat d’ITH (índex de temperatura humitat) per sobre de 72, la producció de llet disminueix en 0,2 kg per vaca i dia”< /h3>
Resum
| L’estrès per calor és un dels reptes més grans als quals s’enfronten els productors de boví lleter. L’efecte de l’estrès tèrmic sobre la producció lletera s’ha de minimitzar combinant estratègies que tinguin un cost d’inversió baix i que siguin factibles en termes de maneig i mà d’obra suplementària. El grup argentí Chiavassa va implementar amb èxit una estratègia per atenuar l’estrès tèrmic. |
Referències
- Berman A, 1971. Thermoregulation in intensively lactating cows in near natural conditions. The Journal of Physiology, 215:477
- Flamenbaum I, Wolfenson ID, Mamen M, Berman A, 1986. Cooling Dairy Cattle by a Combination of Sprinkling and Forced Ventilation and Its Implementation in the Shelter System. Journal of Dairy Science, 69:3140-3147
- Ravagnolo O and I Misztal 2000. Genetic component of heat stress in dairy cattle, parameter estimation. Journal of Dairy Science, 83:2126–2130
- West JW. 2003. Effects of Heat-Stress on Production in Dairy Cattle. Journal of Dairy Science, 86:2131–2144
